dijous, 15 de maig de 2008

Plou...



Plou i corren pels carrers els riuets que moren a les clavegueres. Cau la pluja insistent i fina com centenars d'agulles que es claven a poc a poc, cada vegada més dins, més profund. Cauen les agulles als ulls i penetren sense cap contemplació, com si fora la seua feina i qualsevol objecció possible un insult. Jo camine sense rumb pels carrers del poble esdevingut ràpidament ciutat sense un moment de reflexió sobre la pròpia grandària. Camine per la part que encara és poble i els malnoms em segueixen. Volen que els torne a casa però no sé a qui pertanyen ni on viuen i a més, plou.
Plou i corren pels carrers els riuets que moren a les clavegueres. El sol acaba la seua jornada i ja te a la mà la fitxa per posar-la a l'aparell: un dia més, un sou més. El dia que el sol es jubile no sé que farem nosaltres, encara que els dies com avui no ha fet un bon treball: ell fora, sense núvols aparents i aquesta pluja insistent que cau a sobre, sense pietat. El sol es fa gran i es nota, tots ens hem acostumat a ell, a la seua feina, però no pensem que està cansat. Creua un cotxe i passa per damunt dels riuets generant un petit caos d'aigua que torna al seu curs cap a la claveguera. Camine altra vegada sense rumb i a més, plou.
Plou i corren pels carrers el riuets que moren a les clavegueres. Un unicorn em pregunta la direcció d'una copisteria i li indique el camí. M'explica que necessita una còpia del passaport perquè ha de viatjar. Em dona les gràcies i continue caminant sense rumb. Un elf em demana dinés per a l'autobus i li done les poques monedes que trobe a la butxaca. No és molt però de mica en mica… Continue sense rumb. Les meues passes em segueixen i m'acoste a un mur. Tot i el mur continue, sense desviar-me. A un pam del mur medite si seguir o donar la volta. Decidisc continuar, així que faig tres passes enrere, prenc impuls i comence a córrer. En travessar el mur me n'adone que no canvia res, que tot és igual i a més, plou.