dimarts, 22 de juliol de 2008

Cosetes

Avui he descobert que amb alguns navegadors hi ha elements del bloc que no es veuen com jo em pensava, així que he eliminat l'element de pàgina "Musiqueta" perquè no done problemes i es puguen veure correctament tots els posts. Ais, quines coses em passen, no? Doncs res, ací us deixe les cançons que estaven en aquell apartat. Cal dir que equestes també són molt importants per a mi: la primera The Kill ja us he comentat el que em passa amb ella al post anterior, així que no em repetiré; les primeres d'Apocalyptica formen part del nostre repertori i la resta d'aquest grup ens agradaria que amb el temps ho foren també. La de Lluís Llach, Que tinguem sort, és una de les que més m'agraden d'ell i recorde que, a un dels primers posts vaig posar una explicació i un video, així que us remet als posts inicials, així els podeu donar una ullada per si és la primera vegada que passeu per ací. Doncs res, salut i bona música.







dijous, 17 de juliol de 2008

Quatre nits junts veient com surt el sol (2)


Em mires als ulls i em preguntes en qué pense. Et dic que pense en tu i somrius. Amb la mateixa pregunta, mires el fosc horitzó i et tombes en la sorra de la platja, amb les mans darrere del cap, una cama doblada i l’altra estirada. Una estona després, em contestes que penses en tot i en res. Tanques els ulls i respires fons.
Jo continue sentada, mirant l’horitzó nocturn, amb els braços rodejant les meues cames doblades i amb les mans enllaçades, com una mena de nus indestructible. Note la teua ma a la meua esquena i un calfred recorre el meu cos. Una mena de mig abraç em fa tombar-me i recolçar el meu cap al teu pit.
Restem en silenci una estona. Sempre dius que, com dic jo, el silenci també és comunicació, així que interroguem el cel i els estels amb els nostres ulls i el nostre silenci. Els teus dits juguen amb el meu muscle, dolços, suaus. Sospires i el meu cap nota la inspiració, l’expiració, el bategar del teu cor que extranyament s’accelera.
Dius el meu nom amb un fil de veu, quasi inaudible. Et conteste tímidament. Tornem a estar en silenci i de sobte, em xiuxiuejes una pregunta: “M’estimes?”. Mire el cel i em fa l’ullet. La claror arriba lentament. Et conteste que no ho sé, que m’ho pensaré i et fas l’ofés. També has vist el gest del cel. Dius amb un somriure que tu tampoc m’estimes i que estàs fart de mi. Em gire cap a tu i et mire als ulls. Et xiuxiueje que dius moltes mentides. Somrius. Amb un fil de veu em preguntes si t’estime, et mire als ulls i et bese en la boca fanàticament.

dilluns, 14 de juliol de 2008

The Kill- 30 seconds to Mars

Aquesta cançó va arribar a mi o vaig descobrir-la en un moment molt dur, fa uns mesos. És una cançó que potser no diga res en general però que em va marcar. Us pose una traducció, l'he feta jo així que potser no siga molt fidel a l'original, però en essència diu aixó.

I qué si vull trencar
riure'm de tot en la teua cara
que penses fer?
I qué si caic a terra
i no vull agafar-me una altra vegada
que penses fer?

Vine, divideix-me
soterra'm, soterra'm
he acabat amb tu.

I qué si vull lluitar
passar la meua vida demanant
que penses fer?
Dius que vols més
qué estas esperant?
No estic fugint de tu!

Vine, divideix-me
soterra'm, soterra'm
he acabat amb tu!
Mira en els meus ulls
estàs matant-me, matant-me
la unica cosa que volia eres tu

He tractat de ser una altra persona
però sembla que no canvia res
i ara sé que açò és el que sóc.
Al final m'he trobat a mi mateixa
lluitant per una oportunitat
i ara sé que açó és el que sóc de veritat!!!

divendres, 11 de juliol de 2008

Ais, quines coses...

Us preguntareu perquè ara em dedique a penjar cançons i no escric gaire res. No vaig a contestar a la pregunta perquè podria estar pàgines i pàgines explicant la cosa. Només diré que les cançons que deixe al bloc, són cançons que vull tindre ben a prop perquè com ja vaig dir al post anterior, signifiquen molt per a mi.
Avui us deixe les darreres que han impactat en la meua trista existència. No són totes, però són les que hi ha penjades a internet... Es tracta de Pau Alabajos, del qual ja us he parlat més d'una vegada i del qual continuaré parlant, segur, perquè no paren d'anar pel món duguent la seua música a tot arreu. El darrer lloc on han estat va ser Galiza. Està bé que la nostra cultura arribe on més lluny millor. Bé, ací us deixe una nova remesa de cançons. Si voleu escoltar-ne més, compreu-vos el disc, paga la pena!!!

dimecres, 9 de juliol de 2008

Musiqueta

Aquestes cançons d'alguna manera signifiquen molt per a mi.





Segur que encara em deixe alguna, però de moment aquestes van marcar moments importants. Ja en recordaré alguna més.

dimecres, 2 de juliol de 2008

Jove Orquestra

El passat dissabte 28 de juny es va dur a terme el concert de final de curs de la Jove Orquestra del CEMA de la qual, com sabeu, forme part amb el meu violoncel. Però en aquesta ocasió no vaig poder estar pressent per problemes familiars. El programa del concert era molt interessant: van interpretar un temps d'un concert de Mozart i una adaptació de la banda sonora de El senyor dels anells. Com ja he dit no vaig poder assistir al concert, però gràcies a Laura i la seua càmera furtiva, podem gaudir de l'orquestra, encara que siga de la segona obra que interpretaren. En la primera, Laura tocava de solista, però no ha penjat el video, cosa que no entenc perquè segur que va fer un concert excepcional.
Haurem de conformar-se, doncs, amb la interpretació de El senyor dels anells. Espere que us agrade. No m'havia fixat però fem molt de goig a l'escenari...