dijous, 1 de maig de 2008

Festa internacional


Avui és dijous 1 de maig, dia dels treballadors. Aquest és un dia festiu, per tant molts no treballen, però hi ha gent que sí, que continuen les seues jornades laborals i molts d'ells amb un augment considerable de la feina. Parle en concret de dos tipus de treballadors: els dels centres comercials i els del sector serveis. Els primers reben una afluència de públic molt important ja que una gran part de la gent que no treballa, decideix anar a passar el dia a les grans superfícies i centres comercials, cosa que provoca en els treballadors d'aquests àmbits una celebració a la japonesa: celebren el dia del treballador treballant el doble que de normal. En els segons, el fet que enguany aquesta festivitat es done en dijous, ha fet que molta gent faça pont, per tant s'ha produit un èxode cap a les zones de platja que reben una ocupació que queda molt prop del 100%. Així, doncs, hotels, restaurants, cafeteries, etc. fan el seu "agost" a les primeries de maig i els treballadors d'aquests establiments també se senten un poc orientals.

És evident que un dia de festa no ha de paralitzar el país i que els serveis mínims han d'estar garantits, això és molt evident però també som humans i segur que els traballadors dels quals he parlat abans també els haguera agradat passar aquest dia amb les seues families o amics. Només cal esperar que, pel fet de treballar un festiu, la remuneració es veja afectada per aquest esdeveniment. No es pot paralitzar el país, però sí reconeixer la feina d'aquells que el mantenen en moviment. No ens costa res donar les gràcies i un somriure al cambrer/a, dependent/a que, mentre nosaltres pasem un dia de festa, continuen treballant.