XX Open Matemàtic

Dissabte 17 de maig es va celebrar l'acte d'entrega de premis del XXé Open Matemàtic a Requena. En aquest acte es van recordar els 20 anys d'història de la competició i es va comprobar l'evolució de la trobada en l'augment de participants, que ja abraça l'àmbit estatal. Aquesta competició és una manera molt interessant de divulgar les matemàtiques i el seu ensenyament i de desfer els tabús que ronden a aquesta matèria.

Les matemàtiques formen part de la vida i per això, cada edició ha relacionat aquesta matèria amb algun aspecte interessant: matemàtiques i art, música, màgia, superstició, humor... La competició es divideix en jornades en les quals es plantejen diferents problemes i els participants es classifiquen fins arribar a la darrera jornada on es planteja el darrer problema. Es premia l'eficiència en resoldre les qüestions però també la bellesa: hi ha un premi a la manera més bonica de resoldre un problema.

Jo no coneixia aquesta competició i ha estat totalment casual que la coneguera: en un dels darrers posts us vaig comentar que els violoncel·listes teniem un "bolo" a Requena, doncs era en l'entrega de premis d'aquest Open. En arribar ens estava esperant Antonio Ledesma, catedràtic de matemàtiques de l'IES nº1 de Requena i ens va facilitar tot el que vam necessitar per fer un assaig previ a l'actuació. Ens van tractar molt be: ens convidaren a dinar, vam recòrrer una ciutat per a molts desconeguda i bellísima i vam conèixer molta gent interessant del món de les matemàtiques.

Pel que fa l'àmbit musical, l'assaig previ era necessari ja que, en lloc de tres violoncel·listes, per qüestions que no cal explicar, ens vam trobar que solament n'erem dos i ens feia falta un altre per completar les veus. En un moment d'il·luminació, vam pensar que potser una viola faria bon paper, així que vam contactar amb Olga, que forma part de la Jove Orquestra i estudia al conservatori de Torrent. Ens vam quedar impressionats en veure que, en poques hores, Olga va muntar sense problemes el programa sencer del concert: Path, Nothing else matters i Harmageddon, obres prou complicades pels ritmes i pel génere: no ens haviem imaginat que una viola pogués tocar heavy! Així que vam anar els tres i el resultat va ser millor del que esperàvem: tothom ens va felicitar pel breu concert i per l'originalitat de les obres.

Va ser un dia molt complet: vam aprendre que les matemàtiques poden ser divertides, que ens ajuden a entendre molts aspectes de la vida i donen explicació a coses molt curioses i que amb ganes i il·lusió es poden fer meravelles, matemàtiques i musicals.