dijous, 22 de maig de 2008

Metamorfosi



El nostre amic és verd. Vam quedar una nit tots els amics, esdeveniment digne de celebrar perquè ajuntar tothom és una fita important, tots o vivim massa lluny o estem massa ocupats. La qüestió és que aquella nit estàvem tots, fins i tot els que viuen lluny i vam fer festa: primer sopar i després... el que ens apetira, l'objectiu era estar junts. Però ens esperava una sorpresa: un dels amics va vindre molt capficat, trist i contrariat. Li vam preguntar que li passava i ens va dir amb un fil de veu:
- Sóc verd.
Ens el vam mirar una estona i no semblava diferent a nosaltres, però ell insistia en el fet que era verd.
Mentre sopàvem li vam preguntar perquè deia que era verd. Ens va dir que s'havia vist a l'espill i que s'havia vist verd i que en tots els espills que es mirava, era verd. Nosaltres, que ja el coneguem, vam seguir-li el joc, per veure fins on arribava la broma. Li vam preguntar què havia menjat, si prenia alguna medicació, si havia estat treballant amb pintures verdes… Res semblava estrany, era tot molt coherent, molt normal, simplement era verd.
El sopar va començar a animar-se, parlàvem i réiem sense capficar-nos massa en la verdor del nostre amic. En un punt del sopar ja féiem broma: “Tu calla, que ets verd!!!”; “Em margineu perquè sóc verd!!!” i ens réiem de la situació. Ens réiem tots, fins i tot el nostre amic verd que, a poc a poc es va anar animant. Li va dir que era verd a les cambreres, als vianants, als porters de les discoteques en les quals pretenia que el deixaren passar sense pagar perquè era verd. Quantes més hores passaven, més verd el veiem i més ens réiem. Cap al final de la nit, era totalment verd, d'un verd clar, brillant, com la gespa després de la pluja. Ell era verd i no tenia cap por de dir-ho: “Senyores i senyors, sóc verd!!” Quan va dir això dalt de l'escenari de la discoteca, el vam ovacionar.
Ja quan ens acomiadàvem, li vam dir que ho deixara estar, que com a broma i fil conductor de la nit havia estat bé, però que ja no calia seguir. Es va ofendre molt, perquè no era una broma. I tenia raó, perquè tot i el comentari, nosaltres el veiem verd, tothom el veia verd. De fet, ara, un temps després, el nostre amic encara és verd.