dijous, 29 de novembre de 2007

Transport públic


El transport públic de València i la seua àrea metropolitana és una meravella. Tan meravellós que per la nit desapareix!!!! Si al llarg del dia arribar a València capital des d'un dels pobles del voltant costa uns 40 minuts amb autobus, no penseu en anar per la nit!!! És impossible!!! Sí és cert que pots anar fins a les 23h però, com tornes? Has d'allargar la festa fins les 7 del matí que comença una altra vegada el servei d'autobusos. El metro no és una opció tampoc perquè no ofereix els serveis que es donen en altres capitals com Madrid o Barcelona en les quals es pot viatjar en metro o en el seu defecte en un autobus nocturn (en Madrid el Buo per a l'autobus i Buometro que són uns autobusos que segueixen el recorregut del metro). Aquests serveis es donen tota la nit i tota la setmana.

Si en València hi ha alguna cosa pareguda, per favor que algú m'ho diga perquè els que no tenim tants dinés com per a pagar un taxi amb tarifa nocturna, més la festa, ens vindria molt bé uns serveis com aquests. I si no hi ha... Demanem-ho!!!

dilluns, 26 de novembre de 2007

Nous reptes

El passat diumenge va ser el concert de la Jove Orquestra del qual ja he parlat en aquest bloc. Ha estat una gran experiència per a tots i va ser tot un èxit: en un lloc tan adient com el Castell d'Alaquàs, ens vam sentir molt còmodes tocant i les cantants van estar espectaculars. Després dels nervis inicials, ens vam concentrar molt i es va fer fins i tot curt!!
Personalment, em sent molt orgullosa de l'orquestra de la qual forme part i que cada volta té més nivell musical, cosa que ens farà creixer moltissim.
Ara, que hem superat aquest repte, els violoncels ens plantejem un altre que havia restat un poc en segon plànol: tornarem a muntar una cançó de Metallica versionada per Apocalyptica. Tenim en ment Fade to Black i Harmaggedon, però possiblement serà la primera aquella que, junt a Path i Nothing Else Maters prompte formarà part del nostre repertori "apocaliptic". Ací us deixe un tast d'allò que tractarem de fer sonar.
Ah, en la Jove orquestra estem assajant la banda sonora de Piratas del Caribe però ja us informaré més endavant...

dijous, 22 de novembre de 2007

Protocols musicals


Els moments previs a un concert, ja siga de banda o d'orquestra, són molt importants.
En un primer moment es comprova l'afinació individual de cada instrument i després, si cal, es fa una petita prova de l'acústica de la sala i, de pas, una comprovació de l'afinació del conjunt.
El moment d'entar a l'escenari també és molt important: cada músic ha de saber quin és el seu lloc; primer entren aquells que estàn més allunyats del lloc d'entrada i així es va plenant la formació. Quan estan tots seguts, el concertino (en orquestra el violí primer i en banda l'oboe principal) donen la nota d'afinació i tots plegats comproven que el seu instrument està afinat. Quan cesa el petit "caos" entra el director i els músics es posen de peu. El director saluda al públic, dona una indicació per que el músics tornen a seure i comença la música.
Entre peça i peça, quan el public aplaudeix, el director pot demanar que es pose de peu aquell músic que ha fet un solo i, si l'obra ha eixit bé, indica que tots els músics es posen de peu.
En finalitzar el concert, tots els músics es posen de peu i, quan el director surt i, des de fora fa una indicació, els musics baixen de l'escenari i finalitza l'espectacle.

Pot semblar una frivolitat o un protocol sense sentit, però aquestes coses han de ser així, més que res per organització!!

dilluns, 19 de novembre de 2007

Els gestos ens delaten...


La gestualitat és un camp que m'atrau molt. Pot ser perquè sóc una persona complicada, però m'agrada trobar els "subtextos", els missatges amagats que cada persona envia amb els gestos i amb els moviments del seu cos. La lingüística externa tracta aquest àmbit i podriem estar parlant molt de temps sobre els missatges que envia una mirada, un tó de veu, un moviment de les mans o una manera de seure. És molt curiòs i divertit, si saps un poquet d'aquestes coses, analitzar els amics, la gent del carrer... Moltes vegades te n'adones que allò que diuen no es correspón amb la seua gestualitat... Jo m'ho passe genial fent aquesta mena d'anàlisi "textual". Es poden descobrir moltes coses...

Nota: Aquest link no és molt recomanable però ho explica molt bé... Gestualitat

dijous, 15 de novembre de 2007

Sentiments comuns

Sempre he pensat que hi ha certes coses que mouen dintre de la gent uns sentiments comuns. Són aquelles coses que quan passen, fan que la gent del voltant es mire als ulls i pense: "Ací estem, junts; una experiència compartida". Aquest vincle, al meu parer, es fa molt més ampli quan parlem de sensacions, de missatges que ens toquen "l'animeta" i que, dins d'un col·lectiu, fan palesa una sensació d'unitat que molt poques vegades sentim. Aquest video crec que exem plifica molt bé allò que vull dir: aquesta cançó de Lluís Llach, no diu res especialment revolucionari, però és capaç de fer que la gent traga les misteres, es pose de peu, cante i no descarte que més d'un plore... No vaig poder anar als darrers concerts d'en Llach, però m'haguera agradat anar-hi per notar eixe sentiment comú a tants mil·lers de persones que crea una cosa tan simple com una cançó.

dilluns, 12 de novembre de 2007

Stabat Mater


Pot ser semble arriscat, però en Alaquàs som molt valents i us explicaré per que: en la Jove Orquestra de la Unió Musical, en la qual toque el violoncel, ens hem proposat tocar l'Stabat Mater de Pergolesi, una obra que sembla fàcil però que en realitat no ho és perquè hem de fer l'acompanyament a dues cantants, amb la qual cosa hem de controlar molt més el volum dels nostres instruments. Aquest concert es troba dins del programa de Concerts de Tardor que patrocina l'Ajuntament d'Alaquàs i en el qual participem tots els anys, encara que, enguany, no ens han posat al programa... Bó, sense comentaris.
La veritat és que estem molt il·lusionats amb el tema ja que és un repte molt gran per a la nostra orquestra: no hem tocat mai una obra d'aquestes característiques, d'aquesta dificultat i que dura 45 minuts!!!
Des d'ací us convide a vindre: és el dia 25 de Novembre a les 12:30h. al Castell d'Alaquàs.
Us deixe un tast del que tractarem de fer sonar...

dijous, 8 de novembre de 2007

Escrits críptics


Hi ha una mena de génere literari que sembla poc conreat, si menys no a mi m'ho sembla, que són els escrits críptics o criptogràfics. Des dels egipcis, passant per l'Apocalipsi de Sant Joan i ara amb internet, aquesta tècnica esdevè un art. És allò de dir sense dir, les dobles interpretacions, els sentits amagats...

Però, deixant a part els missatges en clau i els xifrats "dels espies", per dir-li d'alguna manera, tots nosaltres sóm un poc críptics. En les nostres locucions, si volem, podem introduir missatges que només entendran aquells que coneguen certa informació "secreta".

Personalment, m'agrada molt aquest tècnica, encara que reconec que és un xic el·litista ja que, qui no tinga una certa informació, no entendrà el missatge complet, només la part externa d'aquest... De tota manera... Poveu-ho, és molt divertit!!!


Nota: L'Apocalipsi, encara que és un text bíblic, és molt interessant per tota la simbologia que empra: numerologia, fenomenologia, etc. Feu una ullada!!

Nota2: Aquest criptograma ha estat una sorpresa per a mi... clickeu-hi!!!

dilluns, 5 de novembre de 2007

Parlem del silenci

Hi ha coses que no es poden dir. Hi ha sentiments que no es poden manifestar. Per això parlem del silenci. Qui enten de música sap i és conscient, que el silenci forma part de la música; que el silenci és música. Però el silenci també són paraules, són frases;el silenci és el marc de referència de la comunicació no verbal, per als lingüistes, i allò que tot ho envolta, per als poetes. Dins del silenci podem trobar una mirada, un gest que indica tota una oració, un enunciat complet dirigit cap a una persona que enten el codi i que el comparteix.

Molta gent diu que les mirades maten, que amb una mirada es poden dir moltes coses, i en realitat és cert. Una mirada no sols mata, una mirada estima, una mirada dona indicacions, una mirada dona ordres, una mirada perdona... Una mirada dins d'un silenci és una eternitat de mots i sentiments.
De tota manera, tot ho diuen les cançons.