dilluns, 31 de desembre del 2007

La nit de cap d'any


Aquest any, amb l'assumpte de fer aquest blog, m'he documentat un poquet sobre com celebra la gent aquesta nit. L'assumpte del raïm és general, encara que hi ha països on la gent menja llentilles (bó, una amiga meua menja olives!), l'alcohol també és molt important sobre tot el cava o el xampany per fer el brindis pel nou any i també el fet de dur roba de color roig per atraure l'amor en l'any que entra... Totes aquestes tradicions marcades per la superstició són divertides i pot ser toca entrar en el joc. Molta gent se'n va a discoteques i sales de festa per celebrar amb els amics... Nosaltres no tenim tants diners, així que hem organitzat un soparot al meu pis, de cuina tradicional, cuinat per nosaltres, un cd especialment creat per a l'esdeveniment amb música un poc... atìpica i a ballar fins que el cos aguante o els veïns truquen a la policia!!!
Bon Any a tots!!!!!!!

dijous, 27 de desembre del 2007

Recurrent

Pot ser són aquelles coses que et resten al cap i, de tant en tant, tornen i et turmenten un poc... Que de qué estic parlant? Del concert d'Apocalyptica i de tantes altres coses que volem fer i que no és possible... Rectifique, no és possible en eixe moment per les raons que siguen i per les circumstàncies que es donen, però no pensem que no hi haurà noves oportunintats, no pensem que el tren ha passat perquè de segur que al proper concert anirem i que totes les coses que encara no hem fet i dessitgem fer, les farem!!
Així va ser el concert, en fotos. Un esborrany del que serà el proper que anem!

dilluns, 24 de desembre del 2007

Nadal


Avuí, per a la tradició cristiana és la Nit de Nadal, la nit en la qual va nèixer Jesucrist. Circulen moltes teories que tracten d'aclarir els fets, de donar explicacions contrastades i de treure els cristians del seu "error", però jo crec que no podem parlar d'errors en cap religió, podem parlar de creences, cultes, fe, però no errors perquè ningú posseeix la veritat absoluta. La tradició cristiana diu que un xiquet va nèixer en una establia de Betlem i va rebre com a nom Emmanuel (Déu amb nosaltres) i que esdenvindira que aquell xiquet faria una revolució per salvar-nos del mal. Quantes mentides o errors hi ha en eixa frase? No és totalment verosímil?
Deixant a part l'esperit cristià d'aquestes dates, sentim el refugi de la familia i dels amics, passem aquest dies amb aquells que més estimem i, si tenim ganes, reflexionem... Però el més important és gaudir d'aquells que només tornen a casa pel Nadal (com el torró).

dijous, 20 de desembre del 2007

Apocalyptica en concert!!!

El passat 1 de desembre Apocalyptica, el grup de violoncelistes dels quals ja he parlat al bloc, van fer un concert a Bergara, Guipuscoa. Per qüestions que no ve al cas comentar, no vam poder anar-hi, però segur que va ser un concert excepcional. Us preguntareu perquè he tardat tant en posar aquesta noticia al bloc, no? Doncs perquè estava esperant que la gent penjara els videos del concert al Youtube... I ja ho han fet!!! Us deixe un i veureu com són en directe!

dilluns, 17 de desembre del 2007

Cites célebres


Moltes vegades, quan hem de fer un text més o menys seriòs, cerquem algún tipus d'autoritat que ens reafirme en allò que diguem. Una de les maneres de fer-ho és utilitzar refranys, frases fetes o cites cèlebres. Aquestes darreres m'agraden especialement perquè són fruit d'un moment de claredat mental o de bogeria encoberta, depen. Són aquelles frases que algú diu quasi sense pensar però, qui les escolta, reflexiona, trau conclussions i les apunta en una llibreta... Bé, algún dia us parlaré de la teoria de la llibreta i d'altres teories desvetllades. La qüestió és que aquestes cites ens poden ajudar a enriquir un discurs o a trencar el gel en una situació potencialment incòmoda. A mi em semblen molt útils i, ademés es poden modificar, cosa que crea una complicitat entre l'emissor i el receptor que reconeix en la frase modificada aquella original. Doncs bé, com diria Groucho Marx: aquestes són les meues opinions, si no us agraden, en tinc unes altres!!!.

dijous, 13 de desembre del 2007

L'Orquestra i els Pirates

Ja he comentat en aquest bloc que la Jove Orquestra estem muntant una selecció de la banda sonora de Piratas del Caribe. Doncs el concert serà el diumenge 23 de desembre a l'Auditori Nou d'Alaquàs .
Amb aquesta obra, ens acostem a ser una orquestra simfònica ja que toquem amb un bon nombre de músics de vent i per primera vegada amb percussió.
Els músics de corda estem molt emocionats amb aquesta obra i esperem que tot vaja bé.
En aquest video us deixe un tast d'allò que tracatem de fer sonar. No som nosaltres però fem més o menys la mateixa traça... Encara que, pot ser ara nosaltres serem més gent... De tota manera aquesta és l'obra que tocarem. Espere que us agrade!

dilluns, 10 de desembre del 2007

Més visites d'interés


Hui hem anat a la Biblioteca Valenciana que es troba a Sant Miquel dels Reis. És un lloc molt bonic i entretingut ja que, com hem arribat un poc abans que la resta de companys, hem jugat a endevinar qué representava la façana de l'esglèsia. Cal dir que hem encertat algunes coses, però no moltes... En aquesta visita també hem anat amb el mòdul de Recursos Documentals i amb el professor Escartí, i també s'han portat molt bé amb nosaltres. La qüestió és que quan hem entrat ens hem quedat impressionats pel lloc tan bonic que tenim a valència. Bonic i útil ja que a més de ser la seu de la Biblioteca Valenciana, com ja he dit, és la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ens han fet un recorregut per l'edifici, ens han mostrat les sales de consulta i ens han explicat el funcionament de la Biblioteca, hem preguntat tot el que ens passava pel cap i ens han dit que podem anar a consultar i a investigar. Una altra manera de conèixer les coses bones que tenim a casa nostra!
Com arribar-hi? Amb autobus EMT línies 16 i 36

dijous, 6 de desembre del 2007

Visites d'interés


Fa unes quantes setmanes els alumnes del Màster, vam anar d'excursió a l'Arxiu del Regne de Velència amb l'assignatura de Recursos Documentals. Va ser una sort que ens acompanyara el professor Escartí ja que van ser visiblement amables amb nosaltres i ens van explicar i ensenyar coses que potser no haguerem vist pel nostre compte. Ens van explicar com restauren llibres, les mesures de conservació i vam parlar sobre la pugna investigador vs. conservador. També ens van explicar com podem accedir a la consulta de l'arxiu i ens van moure la curiositat per anar-hi. Aquest és un lloc molt interessant i poc conegut així que deixem-nos de Punta Cana i mogudes d'questes i coneguem primer el nostre patrimoni!!

dilluns, 3 de desembre del 2007

Carmina Burana


El Carmina Burana és un recull de cants goliàrdics dels segles XII i XIII que es conserven en un còdex que es va trobar l'any 1803 en una abadia de Beuern, Baviera. Aquests cants mostren les temàtiques que obsesionaven els goliards: fortuna, amor i els plaers terrenals. També són una crítica a la societat del moment i a les institucions eclesiàstiques a les quals pertanyien aquests goliards.
L'any 1937, Carl Orff, un compositor alemany va agafar 25 d'aquests cants i va compossar una cantata escènica amb el mateix nom. D'aquesta cantata, el fragment més conegut és O Fortuna ja que és un dels més espectaculars on la percussió i el cor realitzen un treball excepcional. Però cal dir que la resta de la cantata és espectacular. Orff va tractar d'acostar uns escrits que hagueren restat en l'oblit del públic en general i els va posar a l'abast de qualsevol persona. Alguns entessos en música opinen que aquesta obra és un anacronisme ja que la composició musical no és adient als paràmetres musicals de l'edat mitjana i pot ser és cert, però si s'escolta amb atenció hi ha certes peces que encaixen amb un tipus de música que s'apropa molt als corals de música religiosa.
Jo crec que el més important d'aquesta obra és el que ja he dit abans, que el gran públic pot arribar a coneixer un tipus de literatura que no és el convencional: la literatura medieval i en particular els textos goliàrdics.

dijous, 29 de novembre del 2007

Transport públic


El transport públic de València i la seua àrea metropolitana és una meravella. Tan meravellós que per la nit desapareix!!!! Si al llarg del dia arribar a València capital des d'un dels pobles del voltant costa uns 40 minuts amb autobus, no penseu en anar per la nit!!! És impossible!!! Sí és cert que pots anar fins a les 23h però, com tornes? Has d'allargar la festa fins les 7 del matí que comença una altra vegada el servei d'autobusos. El metro no és una opció tampoc perquè no ofereix els serveis que es donen en altres capitals com Madrid o Barcelona en les quals es pot viatjar en metro o en el seu defecte en un autobus nocturn (en Madrid el Buo per a l'autobus i Buometro que són uns autobusos que segueixen el recorregut del metro). Aquests serveis es donen tota la nit i tota la setmana.

Si en València hi ha alguna cosa pareguda, per favor que algú m'ho diga perquè els que no tenim tants dinés com per a pagar un taxi amb tarifa nocturna, més la festa, ens vindria molt bé uns serveis com aquests. I si no hi ha... Demanem-ho!!!

dilluns, 26 de novembre del 2007

Nous reptes

El passat diumenge va ser el concert de la Jove Orquestra del qual ja he parlat en aquest bloc. Ha estat una gran experiència per a tots i va ser tot un èxit: en un lloc tan adient com el Castell d'Alaquàs, ens vam sentir molt còmodes tocant i les cantants van estar espectaculars. Després dels nervis inicials, ens vam concentrar molt i es va fer fins i tot curt!!
Personalment, em sent molt orgullosa de l'orquestra de la qual forme part i que cada volta té més nivell musical, cosa que ens farà creixer moltissim.
Ara, que hem superat aquest repte, els violoncels ens plantejem un altre que havia restat un poc en segon plànol: tornarem a muntar una cançó de Metallica versionada per Apocalyptica. Tenim en ment Fade to Black i Harmaggedon, però possiblement serà la primera aquella que, junt a Path i Nothing Else Maters prompte formarà part del nostre repertori "apocaliptic". Ací us deixe un tast d'allò que tractarem de fer sonar.
Ah, en la Jove orquestra estem assajant la banda sonora de Piratas del Caribe però ja us informaré més endavant...

dijous, 22 de novembre del 2007

Protocols musicals


Els moments previs a un concert, ja siga de banda o d'orquestra, són molt importants.
En un primer moment es comprova l'afinació individual de cada instrument i després, si cal, es fa una petita prova de l'acústica de la sala i, de pas, una comprovació de l'afinació del conjunt.
El moment d'entar a l'escenari també és molt important: cada músic ha de saber quin és el seu lloc; primer entren aquells que estàn més allunyats del lloc d'entrada i així es va plenant la formació. Quan estan tots seguts, el concertino (en orquestra el violí primer i en banda l'oboe principal) donen la nota d'afinació i tots plegats comproven que el seu instrument està afinat. Quan cesa el petit "caos" entra el director i els músics es posen de peu. El director saluda al públic, dona una indicació per que el músics tornen a seure i comença la música.
Entre peça i peça, quan el public aplaudeix, el director pot demanar que es pose de peu aquell músic que ha fet un solo i, si l'obra ha eixit bé, indica que tots els músics es posen de peu.
En finalitzar el concert, tots els músics es posen de peu i, quan el director surt i, des de fora fa una indicació, els musics baixen de l'escenari i finalitza l'espectacle.

Pot semblar una frivolitat o un protocol sense sentit, però aquestes coses han de ser així, més que res per organització!!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Els gestos ens delaten...


La gestualitat és un camp que m'atrau molt. Pot ser perquè sóc una persona complicada, però m'agrada trobar els "subtextos", els missatges amagats que cada persona envia amb els gestos i amb els moviments del seu cos. La lingüística externa tracta aquest àmbit i podriem estar parlant molt de temps sobre els missatges que envia una mirada, un tó de veu, un moviment de les mans o una manera de seure. És molt curiòs i divertit, si saps un poquet d'aquestes coses, analitzar els amics, la gent del carrer... Moltes vegades te n'adones que allò que diuen no es correspón amb la seua gestualitat... Jo m'ho passe genial fent aquesta mena d'anàlisi "textual". Es poden descobrir moltes coses...

Nota: Aquest link no és molt recomanable però ho explica molt bé... Gestualitat

dijous, 15 de novembre del 2007

Sentiments comuns

Sempre he pensat que hi ha certes coses que mouen dintre de la gent uns sentiments comuns. Són aquelles coses que quan passen, fan que la gent del voltant es mire als ulls i pense: "Ací estem, junts; una experiència compartida". Aquest vincle, al meu parer, es fa molt més ampli quan parlem de sensacions, de missatges que ens toquen "l'animeta" i que, dins d'un col·lectiu, fan palesa una sensació d'unitat que molt poques vegades sentim. Aquest video crec que exem plifica molt bé allò que vull dir: aquesta cançó de Lluís Llach, no diu res especialment revolucionari, però és capaç de fer que la gent traga les misteres, es pose de peu, cante i no descarte que més d'un plore... No vaig poder anar als darrers concerts d'en Llach, però m'haguera agradat anar-hi per notar eixe sentiment comú a tants mil·lers de persones que crea una cosa tan simple com una cançó.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Stabat Mater


Pot ser semble arriscat, però en Alaquàs som molt valents i us explicaré per que: en la Jove Orquestra de la Unió Musical, en la qual toque el violoncel, ens hem proposat tocar l'Stabat Mater de Pergolesi, una obra que sembla fàcil però que en realitat no ho és perquè hem de fer l'acompanyament a dues cantants, amb la qual cosa hem de controlar molt més el volum dels nostres instruments. Aquest concert es troba dins del programa de Concerts de Tardor que patrocina l'Ajuntament d'Alaquàs i en el qual participem tots els anys, encara que, enguany, no ens han posat al programa... Bó, sense comentaris.
La veritat és que estem molt il·lusionats amb el tema ja que és un repte molt gran per a la nostra orquestra: no hem tocat mai una obra d'aquestes característiques, d'aquesta dificultat i que dura 45 minuts!!!
Des d'ací us convide a vindre: és el dia 25 de Novembre a les 12:30h. al Castell d'Alaquàs.
Us deixe un tast del que tractarem de fer sonar...

dijous, 8 de novembre del 2007

Escrits críptics


Hi ha una mena de génere literari que sembla poc conreat, si menys no a mi m'ho sembla, que són els escrits críptics o criptogràfics. Des dels egipcis, passant per l'Apocalipsi de Sant Joan i ara amb internet, aquesta tècnica esdevè un art. És allò de dir sense dir, les dobles interpretacions, els sentits amagats...

Però, deixant a part els missatges en clau i els xifrats "dels espies", per dir-li d'alguna manera, tots nosaltres sóm un poc críptics. En les nostres locucions, si volem, podem introduir missatges que només entendran aquells que coneguen certa informació "secreta".

Personalment, m'agrada molt aquest tècnica, encara que reconec que és un xic el·litista ja que, qui no tinga una certa informació, no entendrà el missatge complet, només la part externa d'aquest... De tota manera... Poveu-ho, és molt divertit!!!


Nota: L'Apocalipsi, encara que és un text bíblic, és molt interessant per tota la simbologia que empra: numerologia, fenomenologia, etc. Feu una ullada!!

Nota2: Aquest criptograma ha estat una sorpresa per a mi... clickeu-hi!!!

dilluns, 5 de novembre del 2007

Parlem del silenci

Hi ha coses que no es poden dir. Hi ha sentiments que no es poden manifestar. Per això parlem del silenci. Qui enten de música sap i és conscient, que el silenci forma part de la música; que el silenci és música. Però el silenci també són paraules, són frases;el silenci és el marc de referència de la comunicació no verbal, per als lingüistes, i allò que tot ho envolta, per als poetes. Dins del silenci podem trobar una mirada, un gest que indica tota una oració, un enunciat complet dirigit cap a una persona que enten el codi i que el comparteix.

Molta gent diu que les mirades maten, que amb una mirada es poden dir moltes coses, i en realitat és cert. Una mirada no sols mata, una mirada estima, una mirada dona indicacions, una mirada dona ordres, una mirada perdona... Una mirada dins d'un silenci és una eternitat de mots i sentiments.
De tota manera, tot ho diuen les cançons.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Pràctiques de TIC

Ara que estem sols davant la pantalla i pensem com i amb quines coses plenarem aquest bloc, respirem fons, tanquem els ulls i escoltem una cançò que ens porte bons records, ens faça somriure i ens inspire per fer d'aquesta tasca un plaer.

La meua elecció: Nothing else matters de Metallica versionada per Apocalyptica, uns violoncel·listes finlandesos que són espectaculars.
Primer tanqueu els ulls i escolteu i, després, fixeu-vos en ells... No ho sembla però allò que fan és molt difícil.