La clau és...

Moltes vegades sembla que tenim un pany al cor tancat amb quatre voltes i ens neguem a obrir per molt que algú s’empenye en trucar.
Altres vegades el que passa és que no trobem la clau perquè, per molt que s’empenyen, no hi ha una clau que obri tots els panys, i cal utilitzar tota la paciència que es té fins que s’acaben o la paciència o les claus.
Algunes altres vegades el que passa és que, encara que es trobe la clau, fem el possible perquè qui tracta d’obrir es pense que no pot. Fem com que eixa clau que savem que és la bona no ho és i tractem de fer veure que la clau que l’altre cerca és impossible de trobar.
Moltes altres vegades, aconsegueixen obrir el pany però, el que no sap qui obre és que hi ha una altra porta, i una altra, i una altra. Les portes que ens posem al cor van en funció del mal que ens han fet en el passat, van en funció de la protecció que volem posar al nostre cor per tal d’evitar que ens el trenquen perquè, en el fons, el necessitem.

De visita a Ca Fuster

Hui hem anat per segona vegada en aquest curs, a Sueca per visitar la casa de Joan Fuster ara convertida en sala d'exposicions i annexa a la biblioteca Suecana. Sempre és un plaer anar a Sueca i més quan anem a que ens expliquen com es gestiona el patrimoni cultural d'una persona tan important com va ser i és Joan Fuster. Després de la visita i explicació de la casa de Fuster, vam veure com es gestiona el fons bibliogràfic i quines són les accions que es faran per donar a coneixer i preservar aquest patrimoni. Després d'un audiovisual força didàctic, entretingut i útil, vam tornar a casa amb la certessa que la gestió del patrimoni és una feina molt important i una porta que se'ns pot obrir en algun moment.

Universitat en video

L'altre dia vaig fer una volta per la web de la Universitat, m'agrada llegir de tant en tant les notícies, i en una d'elles vaig veure que s'havia fet un video de la Facultat de filologia, traducció i comunicació. Com la meua curiositat no té límits vaig "clicar" per veure el video i quina va ser la meua sorpresa quan vaig descobrir que hi havien imatges tant de professors del departament com de gent de la meua promoció!! Vaig parar-lo unes quantes vegades per cerciorar-me que era així la cosa i sí, si que som nosaltres, entre tants altres alumnes de la universitat.

El video aquest proclama les meravelles de la Universitat de València en general i de la Facultat en especial. En comentar l'avinentessa amb els companys, no vam poder evitar ironitzar sobre l'assumpte ja que són molts anys passant una gran part del temps en aquesta "santa casa" i no tot és tan bonic com ho pinten. Però bé, per promocionar la facultat és un bon treball.

Metaliteratura

Moltes vegades parlem de literatura, l'estudiem o teoritzem sobre ella però el vessant que més m'interesa és la metaliteratura: resulta curiòs llegir una novel·la on l'autor, utlitza totes les eines que té a l'abast per reflexionar sobre la pròpia literatura i sobre l'acte de fer literatura. Pot ser jo ho faré ara. Ja en la carrera (en filologia, clar) ens parlaren de les teories d'anàlisi narrativa de Genette en les quals dona nom a molts recursos que els escriptors utilitzen a l'hora d'escriure una obra. I ara, pense jo, un autor, en el moment d'escriure una novel·la, posem per cas, es para a pensar si farà una analepsi interna o externa, una prolepsi o si resulta més adient un narrador extradiegètic o no? Jo no conec personalment tots els escriptors del món però pense que seria molt complicat fer un esquema previ d'una novel·la: "capítol 1: presentació dels fets; capítol 2: analepsi externa"... L'acte d'escriptura és molt més lliure i aquests esquemes resten en l'àmbit de l'anàlisi, moltes vegades interesant per poder gaudir des d'un punt més elevat de moltes novel·les.

Però també parlem de lector model i aquesta és una imatge que els escriptor sí tenen present en l'acte d'escriptura: a qui va adreçada l'obra? En aquest cas, el joc irònic és molt més interessant: pot ser no parlem d'un únic lector model sinò dels lectors en general i dels lectors en profunditat. Un escriptor, en la majoria dels casos, preten que la seua obra arribe al gran públic (lectors en general) però en moltes ocasions no vol deixar de costat aquells que veuen més enllá de les paraules, aquella mena de bussos del llenguatge que es submergeixen el les obres cercant tresors amagats. Per això, pot ser inconscientment, els autors introdueixen petites perles o clucades d'ull als lectors en profunditat. Però aquest acte, pense jo, pot ser es dona en una de tantes revisions i correccions, en les quals el propi autor es llegeix des del vessant de l'analista i se n'adona de les pròpies analepsis, prolepsis o narradors extradiegètics-heterodiegètics que naixen de l'acte d'escriptura, lliure i sense esquemes.

Concert de la Banda

Ja us vaig comentar al post del 17 de gener que la Banda Simfònica de la Unió Musical d'Alaquàs estem muntant un concert força ambiciòs: tocar bandes sonores sincronitzades amb una selecció de imatges de les pel·lícules. Doncs puc confirmar que aquest concert serà el diumenge 24 de febrer a les 19:30h al Castell d'Alaquàs.

Per altra part, en la Jove Orquestra continuem treballant amb la Simfonia del Nou Món, un concerto grosso i un mambo que formaràn part del repertori del proper concert del qual ja parlaré més endavant. De moment us deixe el video del concert en el qual tocarem Piratas del Caribe. Aquests sí que som nosaltres!!

Eleccions: comparativa

Amb aquest post sóc conscient que trenque la periodicitat d'aquest bloc, però pense que la periodicitat en el fons és una superestructura que cal seguir però que admet aquest tipus d'avinenteses especials.

Estem a menys d'un mes de les eleccions generals a l'estat espanyol del qual, ens grade més o menys, formem part i tenim la clau de la decissió a les nostres mans. Les campanyes polítiques ens poden agradar o no, els programes i les promeses ens poden convèncer més o menys però hem de tindre la suficient capacitat de reflexió per veure quins projectes ens convencen i quins no i utilitzar allò que la democràcia ens dona, el nostre vot.

L'abstenció en moltes ocasions no és una opció, no guanyem res amb no votar, moltes vegades beneficiem qui no s'ho mereix i, de vegades, pot ser molt perillós.

Als Estats Units es prenen molt seriosament aquestes coses (ells també estan en periode de campanya encara que és molt més complicat que ací.) i els actors, músics i altra gent que ací anomenem "de la faràndula" prenen opcions i no s'amaguen en demanar el vot per a qui ells creuen que és el millor candidat. En el següent video podem veure actrius tan conegudes com Scarlett Johansson, Tatiana Ali i altres actors que coneguem per series com C.S.I, que donen el seu suport al candidat Obama. És un video molt original perque musiquen un discurs electoral del candidat. Des del punt de vista d'anàlisi textual (açò ja és deformació professional) és molt interessant i des del punt de vista dels votants, també perquè són aquestes iniciatives les que realment calen en les ments dels electors, molt més que els mítings i els debats televisius.

El que podem fer ara, des de la nostra perspectiva espanyola, és veure com es fan aquestes coses a casa nostra, que també es fan. Aquest video està realitzat per cantants, actrius i actors espanyols i està recolçat per la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ) on podem trobar escriptors i altres persones del món de la cultura que no canten al video però que en formen part (video presentació). Pot ser no demanen obertament el vot com en el video anterior, però sòn conscients que, només amb la seua implicació, molta gent es plantejarà votar al candidat al qual ells donen suport.

Aquest post no pretén ser partidista ni marcar una opció política, simplement mostrar la realitat. Si a la xarxa hi haguera un video de similars característiques de l'opció política contraria, haguera estat una bona escusa per fer una comparativa molt més interessant des del punt de vista del comentari de text i també del comentari polític.

Sense paraules!!

Dijous passat vaig poder anar al concert de Pau Alabajos!! Impressionant!!. Vam arribar un poc tard però no ens vam perdre molt. Des de la sencillesa de la guitarra de Pau i el violí magnífic de Laura, van passar a estar acompanyats d'un quartet de corda excel·lent i, més endavant, com a gran final, una petita orquestra de cambra amb dos oboes, una flauta i un clarinet. Va ser un concert com feia temps que no en veia: va cantar cançons del seu primer disc (Aloma, La clau, etc) i ens va fer un petit avanç del nou disc que eixirà d'ací un mes (si no passa res més!!) Va ser una experiència magnífica, ens ho vam passar molt bé i vaig poder constatar que cada vegada en som més els "empauats"!! Pel que veig al bloc de Pau, tardaran en vindre una altra vagada a València, així que, o agafem el cotxe o esperem pacientment per tornar a viure un concert tan bo o millor que el de dijous passat!!

P.d: La foto no és molt bona però us asegure que és del concert!!

P.d2: Furtius, us dec un sopar!!!

El nom de les coses

Sempre és interessant conéixer el nom de les coses però moltes vegades resulta difícil. En les coses tangibles, físiques, podem recordar millor com es diuen: tothom té els referents al cap quan parlem de cadires, llibres, ordinadors, fins i tot de coses no tant palpables com bluetooth, e-mail o "software". Les coses sublims, efímeres, passatgeres, com una melodia, són més difícils d'etiquetar, ens costa més recordar el seu nom. Fem una prova: qui pot taral·lejar el moviment més conegut de la Cinquena Simfonia de Beethoven?... no? prem ací O el "Dies irae" del Rèquiem de Mozart? prem ací O, més encara, el "O fortuna" del Carmina burana musicat per Orff? prem ací. Si ho haveu encertat tot, enhorabona! Si no, no patiu, és normal perquè aquestes músiques, encara que les coneguem, moltes vegades no recordem el seu nom o pot ser no el sabem! Per això, és interessant utilitzar uns minuts per actualitzar amb noves dades la nostra biblioteca musical, no per semblar més cultes ni més pedants quan escoltem una melodia, sinò per reconéixer la feina d'aquells que l'han composada.

Ací us deixe un video del ja desaparegut tenor Luciano Pavarotti cantant una peça que molts hem taral·lejat i que pot ser no sabem d'on ve. És una de les aries finals de l'òpera Turandot de Puccini, Nessun Dorma. Espere que us agrade!!!

Curiositats!!!

Cercant les videos que volia posar al post anterior he trobat aquest. En la primera part del video, canten l' Ave Formossissima, el darrer moviment del Carmina Burana d'Orff i després, com posa a la partitura, es repeteix el primer moviment, O Fortuna. Allò que més m'ha impressionat del video és que, per una banda, segurament venen de cantar tota l'obra, 25 moviments sense contar els dos darrers, amb una dificultat considerable i un l'esforç vocal i musical remarcable (quasi una hora fent música!) i per altra, l'esforç de l'idioma: si us fixeu, la gent del cor són orientals, no sé si xinesos o japonesos i, per tant, el llatí i les protollengües romàniques en les quals està escrita l'obra, els queden un poc allunyades de la seua!! Per a que diguen que la música no és un llenguatge universal!!!

Una altra curiositat del video és la velocitat de l'últim moviment (per a les melodies, bé, però els que fan la base rítmica i harmònica ho deuen passar un poc malament. L'he tocada, sé del que parle!) I la nota final: simplement espectacular!!

Concert Pau Alabajos

Pau Alabajos i els músics furtius no paren de dur la seua música per tot arreu i això és bo, molt bo!!! La proprera parada serà dijous 7 de febrer a la sala Octubre a les 20h. No puc avançar moltes coses perquè forma part de la màgia dels concerts però sé que hi hauran moltes sorpreses i que serà molt especial. Aquest concert s'emmarca dins el programa 4x4 que ofereix el Centre de Cultura contemporània Octubre i en el qual ja han actuat cantautors de València (no necessariament en valencià).

Espere poder anar-hi ja que és un esdeveniment que paga la pena veure i, sobretot, paga la pena escoltar a Pau Alabajos en directe i deixar de ratllar el disc!!!

Si puc anar, ja us informaré de com ha estat la cosa i si aneu vosaltres, deixeu la vostra opinió!!!