dissabte, 28 de juny de 2008

Pau Freixas o Cesk Alabajos?


Anit es va presentar a Ca Revolta el disc recopilatori conjunt de Pau Alabajos i Cesk Freixas Venim del nord, venim del sud. Després de sopar, molt bé per cert, a Ca Revolta, vam passar a la sala on ens esperaven Pau i Cesk. El primer en cantar i, per tant, en trencar el gel, va ser Cesc que va cantar cançons del seu primer disc i del segon. Després va pujar Pau i van cantar a duo Dies i nits d'amor i de guerra, una cançó de Cesk que formava part de les sorpreses que ens havia avançat. En aquesta cançó es va produïr un xicotet "boicot" per part de Pau ja que, compartien micrófon i segons Pau, a causa de la concentració per no oblidar-se de la lletra, es va oblidar de passar-li el micròfon!! Van caldre tres intents per acabar la cançó ja que tant ells com el públic patiem un atac de risa fluixa!! Després va pujar Laura i va començar la part de Pau que, com sempre, va ser genial. El fet de conèixer totes les cançons va fer que gaudirem molt més d'aquest concert. La darrera cançó també va ser un duo entre Pau i Cesk i en aquest cas, van cantar Contra el ciment, de Pau, sense incidents boicòtics. Estavem tan a gust que no ens vam adonar que ja duiem 2 hores de concert i al crit de "una cançoneta i monanem" ens van brindar un bis que va esdevindre 4 cançons més, entre elles una versió molt especial de Al vent.

Va ser una vetlada genial, entre amics i amb bona música... Va semblar com si es parara el temps i no hi haguera res més al món que aquella sala, de fet, el temps esdevenia una convenció...

Nota: Furtius: Gràcies per dur-me a casa!!!!!
Nota2: La foto l'he agafada del bloc de Pau!!!

dimecres, 25 de juny de 2008

Quan passa tot...


Aquest bloc, no sé si ho vaig dir en començar-lo, va naixer com una feina per a una assigantura del màster que estic cursant. Ens van introduïr en aquest món i ara resulta que no s'en volem anar!! En avaluar el bloc, vaig traure de nota un 9, així que moltes gràcies a aquells que haveu entrat en algun moment, haveu deixat comentaris o haveu votat en l'enquesta.

Però aquest post no és un adéu, és una mena de post informatiu de qué va a passar ara que ja ha passat tot: potser les entrades no siguen tan regulars (abans eren 2 per setmana), potser es torne més personal, no ho sé, encara ho de decidir, però allò que tinc clar és que, de tant en tant, vindré i deixaré alguna coseta. A partir d'ara, la incertessa envolta aquest bloc, però no l'oblit.

dilluns, 16 de juny de 2008

Eteri


Avui t'he vist. T'he vist al metro. En un primer moment m'ha copsat la teua imatge i des d'aleshores no he pogut deixar de mirar-te. Primer he pensat que escrivies i això m'ha fascinat. Escrivies en una petita llibreta, segut als seients incòmodes, per cert, del primer vagó. He fantasiejat amb allò que escrivies: pot ser era una descripció de la gent que anàvem en el metro: la senyora major amb bosses d'un gran magatzem, les xiques amb carpeta que segur venen de la facultat, la típica guapa amb ulleres de sol enormes i amb el cabell replegat en una cua amb aquella mena de tupé absurd que encara no entenc i una bossa enorme, les dones que criden com si estigueren al mercat, la parella que mostra la seua passió incontenible amb besos sonors i mirades embelesades, l'home del vestit jaqueta que no para de parlar pel mòbil amb la seua cartera d'executiu però que viatja en metro, els immigrants que parlen en una llengua incomprensible i per tant els te igual el volum de la seua conversa perquè són conscients que ningú els entén…
Et mirava i no em veies, era l'amagatall perfecte. Mirava com alçaves el cap una i altra vegada i a través de les teues ulleres plasmaves el món amb paraules. Però, en fixar-me una estona més, he vist que no eren paraules, eren ratlles. No escrivies, dibuixaves allò que t'envoltava. Des de la meua posició no he pogut veure clarament qué dibuixaves però, per la teua mirada inquieta, supose que el vagó del metro i tot el que pensava que escrivies. T'he mirat una estona i de sobte: “…final de trajecte”.
En baixar t'he buscat, però ja no t'he tornat a veure. Després de pensar-ho molt a l'autobus m'he adonat que és normal que no et tornara a veure… ets un miratge, un somni, una il·lusió… Ets eteri…

dijous, 12 de juny de 2008

Quatre nits junts veient com surt el sol (1)


“Desert d’amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes;
no vey algu que de me s’aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que·n fau grat a ma trista ventura.”
Tornes a casa i em trobes treballant. Ara treballe amb textos de Jordi de Sant Jordi. Els mire, els remire i els done la volta, cercant allò que m’interessa pel treball. Rius dels meus poemes trobadorescos i comentes la teua manca d’entrenament en aquest àmbit. Jo reconec la meua pèrdua de tècnica en el teu àmbit de treball i qualifique la teua feina com a "bohemiada”. Et fas l’ofés, perquè aquesta és una broma antiga, i riem junts.
Torne a llegir el text i et pregunte si alguna vegada t’has sentit “desert”. Seus a l’altra cadira, a la meua vora, i refelxiones. El teu gest és seriòs i una mica confús. Em preguntes qué vull dir amb “desert” i et remet al significat que té al poema: sol, trist, abandonat. Mires el poema i somrius. Em dius que, de tant en tant, pot ser sí i això em preocupa. Dius que sentir-se "desert" forma part de les persones, que tots alguna vegada ens sentim així.
La reflexió sobre el tema s’allarga fins ben entrada la nit. Pensem en moltes vegades en les quals ens hem sentit “deserts” de moltes coses. En la matinada els silencis es fan palpables i les paraules llisquen entre el llavis, amb un fil de veu. Seguts un a cada sofà pensem en la realitat, en un desert palpable. Els primers raigs de sol travessen les cortines.
Deu ser bonic veure l’alba al desert.

dilluns, 9 de juny de 2008

Apocalyptica: live in Spain!!!


El grup de heavy, Apocalyptica no para de viatjar per tot el món. Aquests tres violoncelistes acompanyats pel seu inseparable i espectacular bateria, van a recòrrer el món sencer mostrant al públic d'un gran nombre de països la capacitat il·limitada dels violoncels. En el seu tour, passaran dues vegades pel nostre país: el 20 de juny actuaràn a Guernika i el 25 de juliol a Lorca. Cal comentar que, en la resta de concerts programats, no tornen a passar per ací, així que, aquells interessats en veure'ls en directe haurieu de tindre aquesta dada en consideració.

Salut i bona música!!!!!

dijous, 5 de juny de 2008

Fricades!!!!

No és que jo forme part activa de l'univers friki, però el destí ha fet que conega gent prou frik o freack, com millor us semble. El boom de El Senyor dels Anells em va agafar de ple i, de fet, he vist totes les pel·licules, seguides, és a dir, a 3 hores per film... 9 hores d'orcos, elfs, huruk-hai, hobbits i tota la fauna. El manga, dibuixos japonesos, també és un altre punt fort del frikisme internacional. Pel que a mi respecta, només sé un troç de la cançó inicial de Heidi en japonés i una miqueta de la cançó final de Sin Chan, però no m'atrau massa aquest món. Però be, tots hem tingut l'època Sailor Moon i això és un inici de frikisme.
Ara el que em fascina, és com d'absurds podem arribar a ser: els programes actuals d'humor són molt diferents uns dels altres, però comparteixen eixe esperit friki que ja és un fenómen estés mundialment. Jo em quede amb tres programes: Buenafuente (estiga en la cadena que estiga, Andreu és insuperable!) La hora chanante i Muchachada nui, el mateix programa pràcticament en cadenes diferents. Són tan absurds que fan riure!!!! Dels dos darrers programes us deixe dos videos: per una part, Superñoño, el superheroe más blando que la mierda de pavo!!!! y Enjuto Mojamuto (eeeeeh!!!). Podem parlar d'una nova vessant de l'absurd? No ho sé, ho pensaré, però em fa molta risa!!!!


dilluns, 2 de juny de 2008

Provatures


Escrits Boirosos
Ja que sens tu algú a tu no abasta, dóna’ m la mà o pels cabells me lleva… Prenme enaixí com el patró que en platja té sa gran nau e pensa haver castell e contemplat lo cel molt clar e bell pensa que un àncora assats haja… Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan veu son semblant qui el capta… Plena de seny… Llir entre cards… Veles e vents han mon dessig complits… Així com cell que en lo somni se delita... Així com cell qui dessitja vianda... Amor, amor... I del pare: al punt com naix comença de morir... Copiat o inspirat en Ramón Llull... Abans es podia copiar i no passava res... Ara és un delicte... Copiaria J.V Foix... Proses poètiques... escriptura automàtica... jo no faig erudició... No sóc invetigadora en poesia, ni en narrativa, ni en assaig… Provatures… Alquimia… Repressa dels clàssics… Matar al pare… El descrèdit dels avantpassats… La superació dels models… La diegesi i el cronotop… Teoria de la literatura… Obsessions… Maldecaps… Desert d’amichs de bens e de senyor, en estrany loch i en estranya contrada, fart d’enuig i tristor, ma pensa contrariada… Ay marqués, marqués, marqués… He de mirar el calendari per veure si tinc classe dimecres… Pica… Pense en res… Ment en blanc… Les 2:08… Filar idees coherents… Impossible… Ballen les lletres… S’amaguen i desapareixen… Una taca en les ulleres… Res… Vaig i vinc… Temps era temps quaaaan encara les bruixes campaven dalt del campanaaar… Tinc una mania inconfessable i és que m’agrada na na na… Me l’hauré d’aprendre… Buit, silenci. Respire?... Sí... Crec... Eixe anell no està bé on està... Confussió... Hi ha lluna plena... És pimavera… Esteu insuportables… Estan insuportables… Uy, una mànega és més llarga que l’altra… Ja deia jo que tenia frescoreta… Ja està… Tot?... Noooo, el jersey… Ja no fa frescoreta… Ara sí, ja està… Quina cosa?... Aquest caos inconnex… Les 2:18…