Teoria del caos

Quan vaig fer la transacció pertinent per obtindre el nou disc de Pau Alabajos Teoria del caos, em van demanar que fera una crítica al blog, però una de les bones, en les quals es diuen les virtuts i els defectes. Així que, al dia següent, de matí i després de desdejunar (és una dada que qui em coneix sap que és important), vaig engegar l'ordinador, vaig traure el disc i el vaig posar. Em vaig armar amb un full i un bolígraf per apuntar virtuts i defectes de cada cançó i vaig clicar al play. En la primera cançó vaig apuntar: molt be, més del mateix, en la seua línia i amb algun canvi pel que fa el ritme. En la segona vaig apuntar: un canvi de ritme més destacat, diferent a la resta... En la tercera vaig apuntar: Especial...diferent. I a partir d'ací no hi ha cap anotació més excepte en aquella que es titula Tinc una mania inconfessable en la nota de la qual, no hi ha paraules, només açó: XDD.

Per què vaig deixar d'apuntar coses al full? És una bona pregunta. Crec que quan et quedes bocabadat i gaudixes de cada nota, de cada paraula, és difícil escriure. A cada pista que passava, allò que en un principi m'havia semblat més del mateix, esdevenia eixe punt d'autenticitat, de dir: ha canviat un poc, ha evolucionat, però no hi ha dubte, és Pau.

Crec que he de fer menció especial a Euskadi batega: espectacular. L'orquestra (JORCAVAL) com sempre, colpidors i impressionants (pot ser en aquest punt no sóc totalment objectiva, però escolteu el disc i veureu com no dic mentides!!), la col·laboració de Ruper Ordorika, la lletra que naix directament del cor... Crec que no em queden adjectius...

Una recomanació: escolteu el disc, escolteu-lo tot, gaudiu de l'evolució, gaudiu de la música, de cada nota, gaudiu de la veu de Pau, de cada paraula, gaudiu, en definitiva, d'un disc molt esperat i que no us deixarà indiferents i molt menys decebuts.