Sant Jordi

Per a la tradició catòlica, Sant Jordi va ser fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel) on es va casar i va tindre un fill, Jordi.
En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i va formar part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià.
L'any 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Després d'interrogar-lo, descobreixen que és cristià.
Dioclecià ordena la tortura del traïdor; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment, el decapiten. La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pagà, es convertiren al cristianisme en veure l'exemple de Jordi, però poc després foren martiritzats.
El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després Constantí I hi féu edificar una església en honor seu.
El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi siga el patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó, l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invocara el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana.

L'any 1276 un exèrcit mudèjar encapçalat per Al-Azraq, intenta prendre Alcoi, sent repel·lits i resultant mort el seu cabdill. No obstant els reforços cristians enviats des de Xàtiva, patixen una severa desfeta que tindrà en escac a tot el Regne i possiblement afectara inclús la salut del monarca Jaume I. La defensa de la vila per part dels alcoians i la mítica intervenció de Sant Jordi en ella és el germen de les actuals festes de Moros i Cristians d'Alcoi que se celebren tots els anys els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril, si bé, els primers actes festers de l'any se celebren en diumenge de Pasqua en un acte conegut com La Glòria, al qual participa un fester de cada filà així com totes les bandes de la ciutat. Des del diumenge de pasqua al dia 21 d'abril (dia dels músics) se celebren totes les nits les populars filaetes, una mena d'assaig per al dia gran de l'entrà amb participació de bandes de tot el País Valencià.

Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalen una rosa i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.
Així d'important és Sant Jordi per a tota la part mediterrànea de la península Ibèrica i així es celebra el seu dia, amb festa, cultura i rebombori.