dijous, 10 d’abril de 2008

Una història, una reflexió


“Si et trobe a faltar quan estas prop, com no t’he de trobar a faltar ara que ets tan lluny?”
L’absència en la llunyania és un grau molt important que provoca el fet de trobar a faltar algú. Aquest és un sentiment que tothom ha tingut en algún moment: es troben a faltar persones, llocs, moments, coses... Ens fa tindre eixe semblant malenconiòs, amb la mirada perduda i un petit somriure als llavis mentre passen per la nostra ment les imatges dels moments viscuts. És un sentiment de vegades bonic trobar a faltar algú. Això vol dir que eixa persona ens importa molt i que ens agrada gaudir de la seua presència. Moltes vegades ens fa molta falta la seua presència.
Però, també és possible trobar a faltar algú que tenim a prop. Complicat però possible. L’absència no cal que siga física, podem estar junt a una persona i trobar-la a faltar, sentir-la absent. Aquest sí que és un sentiment més preocupant: l’absència diguem-li “espiritual”. Moltes vegades estem amb una persona i notem com el seu cos està pressent però pensa en altres coses, com sol dir-se, té el cap en un altre lloc. Preocupant? Depén del grau d’importància que tinga per a nosaltres la persona en qüestió. Si ens importa molt, aquesta absència ens preocuparà ja que mai no podem saber quines coses passen pel cap de les persones i aquestes coses poden ser possitives o negatives. No podem evitar preocupar-nos de les absències “espirituals” de les persones que ens importen; de les persones que ens importen molt