Ahir i avui son dies de mones, coques d'anous amb panses, corda i catxirulo. Ahir va ser dia d'estrenar sabates, més conegudes com "pasqüeres" i d'anar al camp a dinar o a berenar. Abans, em conten els meus pares, que en les colles d'amics es demanaven els xics a les xiques si volien ser les seues pasqüeres i tenien una relació que o durava la pasqua o, en alguns casos, tota la vida. Era el moment perfecte per declarar-se. És un fet molt normal ja que el dia 21 va entar oficialment la primavera i, com tots saveu "la primavera la sang altera"!! Ara no està de moda alló dels pasqüeros, però és indiscutible que els estudiant tenim una setmana per davant per enllestir treballs i moltes hores per gaudir d'elles amb els amics...
El dia de Pasqua
Pepico plorava
perque el catxirulo
no se li empinava
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada