dilluns, 14 de gener de 2008

Sant Francesc de Paula


Fa temps que treballe en un projecte i crec que no us he parlat d'ell: enguany es commemora el Vé Centenari de la Mort de Sant Francesc de Paula, patrò d'Alaquàs i es van a dur a terme diferents activiats culturals entre les quals es troba una exposició d'objectes relacionats amb el Sant que aportaran els ciutadans del poble que siguen membres de l'Orde mínima seglar i de la qual, encara que no m'agrada dir-ho així, jo m'encarregue del comissariat de la dita exposició. Val, pot ser no teniu ni idea de qué estic parlant, no? Doncs ho explique:

Sant Francesc de Paula ( Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 es va formar un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470 la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula marxa a França per orde del Papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allà desenvolupa una tasca diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'aquesta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins 1493. Fins la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'incoen processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.
Sant Francesc va ser home, si no culte, almenys format, de notable influència, amb una gran fama pels seus miracles, que va dedicar la seua vida a l'oració i, sobretot, a la caritat. Va fer d'aquesta Virtut la seua principal norma de vida, i va establir-la com a regla fonamental de la seua Orde. La insígnia o emblema dels Mínims fa menció a això. Sol ser una espècie de sol on figura la paraula "CHARITAS". Deia ser el més xicotet i humil dels hòmens, per això dona com a nom a la seua Congregació: dels "Mínims". Té tal predicament que, ja en vida, s'estenen els convents de la seua nova Orde per Itàlia, França Alemanya, Espanya i Hispanoamèrica, de mà dels espanyols. Va fundar les dos ordes religiosos usuals: la Primera d'hòmens, i la Segona la de dones. Però a més instituïx una Tercera Orde, els Terciaris, copiada després per altres Congregacions. Esta Orde Tercera, amb normes per a la vida quotidiana de seglars que volent seguir les seues ensenyances, decidixen fer-ho sense abandonar la vida familiar i civil, i sense haver d'ingressar en un convent.

Aquesta és en resum, la vida de Sant Francesc i la història de la creació de l'orde dels mínims. Pot ser no us interesse la cosa, però el fet d'organitzar una exposició és una tasca que no havia fet mai i un projecte que espere que tinga èxit. Ja uns aniré informant!!!!