dimarts, 23 de setembre de 2008

Proses poètiques


Te deix, amor, la mar com a penyora.
Te deixe, amor, els meus ulls per veure clar.
Te deixe, amor, els meus llavis per sentir-los sempre.
Te deixe, amor, les meues mans, per que no et sentes sol.
Te deixe, amor, la meua ánima, perque no em val si tu no hi ets.
Te deixe, amor, el meu enteniment perque es nuvola si no te prop el teu.
Te deixe, amor, el meu cor perque deixa de bategar quan està tan lluny de tu.
Te deixe amor, la meua alegria perque s’acaba quan no puc gaudir dels teus ulls.
Te deixe, amor, les meues inquietuds perque tu les acceptes i veig que les comprens.
Deixa’m, amor, solament, el teu somriure com a penyora i amb aixó viuré savent que els meus ulls, els meus llavis, les meues mans, la meua ànima, el meu enteniment, el meu cor, la meua alegria i les meues inquietuds resten amb tu, segures per sempre.

Nota: Te deix, amor, la mar com a penyora és el títol d'un llibre de Carme Riera del qual us recomane la lectura.