La clau és...

Moltes vegades sembla que tenim un pany al cor tancat amb quatre voltes i ens neguem a obrir per molt que algú s’empenye en trucar.
Altres vegades el que passa és que no trobem la clau perquè, per molt que s’empenyen, no hi ha una clau que obri tots els panys, i cal utilitzar tota la paciència que es té fins que s’acaben o la paciència o les claus.
Algunes altres vegades el que passa és que, encara que es trobe la clau, fem el possible perquè qui tracta d’obrir es pense que no pot. Fem com que eixa clau que savem que és la bona no ho és i tractem de fer veure que la clau que l’altre cerca és impossible de trobar.
Moltes altres vegades, aconsegueixen obrir el pany però, el que no sap qui obre és que hi ha una altra porta, i una altra, i una altra. Les portes que ens posem al cor van en funció del mal que ens han fet en el passat, van en funció de la protecció que volem posar al nostre cor per tal d’evitar que ens el trenquen perquè, en el fons, el necessitem.