dilluns, 18 de febrer del 2008

Metaliteratura


Moltes vegades parlem de literatura, l'estudiem o teoritzem sobre ella però el vessant que més m'interesa és la metaliteratura: resulta curiòs llegir una novel·la on l'autor, utlitza totes les eines que té a l'abast per reflexionar sobre la pròpia literatura i sobre l'acte de fer literatura. Pot ser jo ho faré ara. Ja en la carrera (en filologia, clar) ens parlaren de les teories d'anàlisi narrativa de Genette en les quals dona nom a molts recursos que els escriptors utilitzen a l'hora d'escriure una obra. I ara, pense jo, un autor, en el moment d'escriure una novel·la, posem per cas, es para a pensar si farà una analepsi interna o externa, una prolepsi o si resulta més adient un narrador extradiegètic o no? Jo no conec personalment tots els escriptors del món però pense que seria molt complicat fer un esquema previ d'una novel·la: "capítol 1: presentació dels fets; capítol 2: analepsi externa"... L'acte d'escriptura és molt més lliure i aquests esquemes resten en l'àmbit de l'anàlisi, moltes vegades interesant per poder gaudir des d'un punt més elevat de moltes novel·les.

Però també parlem de lector model i aquesta és una imatge que els escriptor sí tenen present en l'acte d'escriptura: a qui va adreçada l'obra? En aquest cas, el joc irònic és molt més interessant: pot ser no parlem d'un únic lector model sinò dels lectors en general i dels lectors en profunditat. Un escriptor, en la majoria dels casos, preten que la seua obra arribe al gran públic (lectors en general) però en moltes ocasions no vol deixar de costat aquells que veuen més enllá de les paraules, aquella mena de bussos del llenguatge que es submergeixen el les obres cercant tresors amagats. Per això, pot ser inconscientment, els autors introdueixen petites perles o clucades d'ull als lectors en profunditat. Però aquest acte, pense jo, pot ser es dona en una de tantes revisions i correccions, en les quals el propi autor es llegeix des del vessant de l'analista i se n'adona de les pròpies analepsis, prolepsis o narradors extradiegètics-heterodiegètics que naixen de l'acte d'escriptura, lliure i sense esquemes.