dijous, 13 de novembre de 2008

Preguntes i respostes


Saps quan confies que alguna cosa és quasi segur que va a passar i ho esperes amb moltes ganes, perquè pot ser és el darrer recurs que et queda, i descobreixes que allò que esperaves no va a passar i a sobre has fet un dels grans ridículs de la història i això et fa recordar, a mode de flash-back, aquells temps en que aquestes coses et passaven molt a sovint i que ja havies soterrat en el racò més profund de l’abisme de la memòria?
Doncs, sí, eixes coses sempre tornen a apareixer, és allò del “sino” o del “Fortune rota volvitur”. I en aquests casos mai saps com sentir-te: no pots enfadar-te perquè no guanyes res amb una rabieta estúpida que no porta a cap lloc, només a perdre credibilitat i, pot ser, autoritat (en el sentit antic de la paraula (auctor, auctoritas)).
Parlar de decepció... A mi sempre m’ha semblat una cosa molt greu que algú pense que l’he decebut... Una persona enfadada, amb una disculpa i una argumentació possiblement deixe d’estar enfadada, però, una persona decebuda? Com fas perquè una persona deixe d’estar decebuda? Una decepció és un sentiment molt més fort que un cabreig, és molt més profund, no té ira, però sí ferida...

2 comentaris:

Josep ha dit...

Hola Tere!

He deixat un mem per a tu al meu blog. Espere que et faça goig!

Tereseta ha dit...

Hola Josep!
Aquesta cose és força estranaya i no entenc massa bé de que va, però he tractat de fer-ho...
Sincerament, pensava que al meu bloc no entrava ningú... Gracies pel comentari i pel mem!