dilluns, 5 de novembre del 2007

Parlem del silenci

Hi ha coses que no es poden dir. Hi ha sentiments que no es poden manifestar. Per això parlem del silenci. Qui enten de música sap i és conscient, que el silenci forma part de la música; que el silenci és música. Però el silenci també són paraules, són frases;el silenci és el marc de referència de la comunicació no verbal, per als lingüistes, i allò que tot ho envolta, per als poetes. Dins del silenci podem trobar una mirada, un gest que indica tota una oració, un enunciat complet dirigit cap a una persona que enten el codi i que el comparteix.

Molta gent diu que les mirades maten, que amb una mirada es poden dir moltes coses, i en realitat és cert. Una mirada no sols mata, una mirada estima, una mirada dona indicacions, una mirada dona ordres, una mirada perdona... Una mirada dins d'un silenci és una eternitat de mots i sentiments.
De tota manera, tot ho diuen les cançons.

3 comentaris:

mareschu ha dit...

Hola, reflexionar sobre el silenci és una de les coses més difícils que hi ha. La reflexió està molt bé. Jo no m'he parat mai a pensar en això. El bloc està que se n'ix.

Anònim ha dit...

A mi m'apassionen les mirades, a pesar que ben sovint em resulten enormement incòmodes. Efectivament, diuen moltes coses; potser, per això, ens atrapen i queden fixes ja per sempre.

Xavi

Maite Varas Ortiz ha dit...

Interessants reflexions...És important pensar des del silenci. I en moltes ocasions,aquests, transmeten molt més que les paraules.