dijous, 11 de desembre del 2008

CAP - Específic A - Una passetjada pels blocs

Benvinguts al meu bloc, companys i companyes de classe!!!

Com podeu veure, aquesta és una eina molt útil per comunicar-se d'una manera diferent i interactiva amb gent de tot el món i amb gent del nostre entorn, cosa que podem veure a la pàgina d'inici.

Podem trobar molts tipus de blocs: els familiars, els de viatges, de futbol, de cinema, de música... podem trobar tants com persones diferents, però els que més ens interessen són aquells que parlen d'ensenyament i que ens mostren recursos per fer si no més fàcil, potser més divertida la nostra tasca (de moment futura) com a docents. Per exemple, ací tenim una iniciatica d'una classe de 2on de batxillerat en la qual el professor va dir als alumnes que es crearen un bloc per poder comentar noticies i també per veure la feina de cometari de text.
Cal tindre en compte que l'univers dels blocs és una gran cadena: quasi sempre un bloc pot dur a un altre de les mateixes característiques, per això, ara us mostraré el bloc de Toni Teruel, que el podem trobar a la llista de blocs de la meua pàgina.

Acompanyeu-me en el viatge i si us perdeu, pregunteu, preguntant s'arriba a Roma!!!!!!!

dijous, 27 de novembre del 2008

Com vols que t'ho diga?



لا اسمحوا لي


אל תתנו לי


मुझे मत देना


Không để cho tôi


Ikke la meg


Nie pozwól mi


Nu lăsa să-mi


Не допускайте мен


Не дайте мне


Nenechte mě


Ne dopusti mi


Lad ikke mig


Låt inte mig


Älä anna minulle


Jangan biarkan me


Μην επιτρέψτε μου


Lassen Sie mich nich von mir


Non vorrei


Don't you slip away from me


Não me deixe


Ne me quitte pas


No me dejes


No em deixes...

dimecres, 19 de novembre del 2008

Sis coses que et fan sentir feliç

Pensava que aquest bloc era una mena de camp de solitud on escriure les coses que considere importants i alguns missatges subliminals a Pepito Grillo que de tant es tant es passa per ací, però fa uns dies vaig veure un comentari on em lligaven a una mena de correu spam o cadena sense final... Sincerament, pensava que açò no ho llegia ningú!!!!!!!!! Si que em va fer il·lusió encara que vaig desconfiar un poc... No sé si podré continuar-ho però ho intentaré. Aquesta cosa del mem és un concepte força estrany encara que havia sentit parlar d'ell... Quan s'aclarisquen que m'ho facen saber...

Les sis coses que em fan sentir feliç...
- Passar una nit amb els amics sense parar de riure i després recordar les anècdotes
- Escoltar o cantar la meua cançò preferida (o una d'elles) i poder gaudir dels ulls de la meua persona especial.
- Estar encara que siguen cinc minuts amb eixa persona tan especial i aconseguir furtar-li un somriure
- Viatjar i sentir-me com a casa, cosa que només m'ha passat a París...
- Passar hores fent el gamba amb els violoncels i crear numerets nous
- Veure i sentir que sóc important i especial per als meus amics

I ara crec que toca dir a qui li diré que participe i perquè...
Xavi, quan tingues una estoneta fes-ho, no costa res i així alces el cap dels llibres...
Marta, supose que li agradarà aquesta cosa, a veure si es reenganxa al bloc
Maite, és molt curiòs açò, fes-li un ull a la cosa...

La veritat és que no conec més gent que tinga un bloc i que el mantinga actualitzat, així que supose que ací acaba la meua aportació al mem.
The end.

dijous, 13 de novembre del 2008

Preguntes i respostes


Saps quan confies que alguna cosa és quasi segur que va a passar i ho esperes amb moltes ganes, perquè pot ser és el darrer recurs que et queda, i descobreixes que allò que esperaves no va a passar i a sobre has fet un dels grans ridículs de la història i això et fa recordar, a mode de flash-back, aquells temps en que aquestes coses et passaven molt a sovint i que ja havies soterrat en el racò més profund de l’abisme de la memòria?
Doncs, sí, eixes coses sempre tornen a apareixer, és allò del “sino” o del “Fortune rota volvitur”. I en aquests casos mai saps com sentir-te: no pots enfadar-te perquè no guanyes res amb una rabieta estúpida que no porta a cap lloc, només a perdre credibilitat i, pot ser, autoritat (en el sentit antic de la paraula (auctor, auctoritas)).
Parlar de decepció... A mi sempre m’ha semblat una cosa molt greu que algú pense que l’he decebut... Una persona enfadada, amb una disculpa i una argumentació possiblement deixe d’estar enfadada, però, una persona decebuda? Com fas perquè una persona deixe d’estar decebuda? Una decepció és un sentiment molt més fort que un cabreig, és molt més profund, no té ira, però sí ferida...

dissabte, 1 de novembre del 2008

UMA al Palau de la Música!!!


Avui la Unió Musical d'Alaquàs està de festa: una gran representació de les activitats que es donen lloc dins d'aquesta associació cultural han actuat al Palau de la Música de València. En primer lloc ha actuat la Rondalla que han interpretat diverses peces de música valenciana amb balls inclosos. Després ha actuat la Jove Orquestra que ha tocat el Concerto Grosso I de Corelli i Pizzicato Polca, peça en la qual han actuat les xiquetes de l'Escola de Dansa i per acabar ha actuat la Banda Simfónica que han interpretat: El tambor de granaderos, Coplas de mi tierra, Celtic child (amb un cor de xiquets), Suplication for a future world (també amb el cor de xiquets) i com a bis el "zapateado" o Allegro vivo de la Gran fantasia española.

Jo he actuat en dues de les agrupacions: l'orquestra i la banda i m'he trobat molt a gust en les dues. En l'orquestra ha estat una experiència única, potser és la primera vegada que m'escolte clarament tocant en conjunt i aixó, en un primer moment m'ha esglaiat un poc però després m'he refet i la cosa ha anat prou be. També ha ajudat el fet que les solistes Laura Navarro (violí, of course!!), Saray Garcia (Violí) i Andrea Tárrega (violoncel!!!) feren una actuació espectacular!! La seua seguretat es transmitia a tota l'orquestra, encara que després ens confesaren que estaven un poc nervioses. L'orquestra va sonar molt molt bé.

Amb la banda, puc ben dir que és la primera vegada que els violoncels no tenim problemes ni amb les cadires, ni amb els faristols, ni amb l'espai i que hem tocat ben a gust. Se'ns escolta poc dins d'una agrupació tan gran, però a poc a poc fem feina.
Un gran dia per a la música feta per alaquasers i alaquaseres...

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Tranquilitat i silenci



Tranquilitat i silenci.
És tot el que hi ha ara. És tard, com sempre.
Tranquilitat i silenci.
Amb molta cura pressione les lletres del teclat per tractar de fer el mínim soroll possible. Tots dormen.
Tranquilitat i silenci.
Dos elements molt preciats del quals no podem gaudir sempre.
Tranquilitat i silenci.
Ara ho escolte tot: el soroll del ventilador de l’ordinador, els sorollets que fa la cadira...
Tranquilitat i silenci.
Un allau de pensaments passen com un llamp cada vegada que tanque el ulls. Imatges inconnexes de tot, de tu.
Tranquilitat i silenci.
Mire els títols dels llibres de les prestatgeries, mire els noms dels autors, alguns familiars i altres no tant. Mire el apunts de la feina per fer. Mire l’hora... És tard…
Tranquilitat i silenci
Torne a llegir textos anteriors i no em reconec en ells… Jo no he estat capaç d’escriure això…
Tranquilitat i silenci
Et recorde, em recorde i mire la paret, eixa paret literària i real, eixa paret que... La paret que de cop i volta esdevé un enorme mur insalvable...
Tranquilitat i silenci
Seguretat i convicció
Serenitat i temps
Paciència i ganes
Inspiració i capacitat
Idees i recursos
Sort i padrins...

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Sous le ciel de Paris...


Diumenge vam tornar de París... Encara hui pense que ha estat un somni!!!!!

Vam fer camí cap a Barcelona el dimecres-dijous, la matinada del 9 d'octubre. El trajecte en el cotxe ja va ser molt especial: de tan animats que anàvem les 4 hores se'ns van passar volant i quan ens vam adonar ja teniem el cotxe aparcat al parking de l'eroport del Prat. Després d'unes quantes hores d'espera, vam pujar a l'avió des d'on vam veure l'alba en directe i de prop i on ens van donar de desdejunar (eren les 8 del matí!!!).

En aterrar a l'aeroport Charles de Gaulle ens vam adonar que era evident que ja estavem a París. Ens va resultar molt fàcil arribar a la ciutat: en el propi recinte de l'aeroport hi ha una parada de tren RER que porta cap a la Gare du Nord. Quan vam arribar a aquella estació vam agafar el metro fins a la zona on teniem l'hotel: en el 3eme arrondisement prop de la Place de la Republique. L'hotel, un 3 estreles, no estava malament, si més no estava net!!!

Pel que fa els dies a París... em costa molt plasmar en paraules tots els sentiments que em va generar aquella ciutat, però una cosa em va quedar molt clara: París té una gran ascendència sobre mi, sembla que em parla, em sent molt a gust en aquelles avingudes i monuments i m'és impossible restar indiferent. Només vaig trobar a faltar una cosa: uns moments de solitud per escriure fidelment allò que em deia la ciutat, uns minuts de calma i silenci que arribaven a altes hores de la nit i que feien, per la distància i l'acumulació, que em deixara coses sense escriure...

Però sempre és millor tindre al record els moments inoblidabes: el dinar a la vora del Sena i el del Jardí de Notre Dame, l'estoneta a la gespa de Tulleries, el triomf que va suposar arribar a peu a l'Arc del Triomf des del Louvre, el passeig en bateau, les converses nocturnes, l'espera per pujar a la Torre Eiffel (pasdoble inclós), l'estada al segon pis de la torre (un moment màgic sense dubte) i veure-la il·luminada... I un centenar de moments més que no procedeix comentar però que em van fer canviar d'opinió o si més no, ajornar una decissió que rondava feia temps pel meu cap.

El record de la meua primera estada a París em va fer ser més conscient de la meua independència; el record de la meua segona estada a París em fa sentir que res no és impossible, que sempre hi ha una porta per a l'esperança i que els bons amics et fan viure moments meravellosos.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Se n'anem a Paris!!!!!!!!!


Potser encara no em crec que avui però de la setmana que vé ja hauré passat una nit a Paris i estarem dinant a Montmatre. Aquest és un dels meus somnis i és un viatge que em fa moltíssima il·lusió per la ciutat, pel fet de viatjar però sobre tot per la companyia.

La primera vegada que vaig estar a París (i no va ser quan la cigonya em feia el trajecte d'anada a casa) no vaig poder gaudir tant com haguera volgut de la Ciutat de la Llum, però aquell viatge em va mostrar que era capaç de tot. Va ser el moment, dalt de la Torre Eiffel, quan vaig veure aquella enorme urbs als meus peus, quan em vaig adonar que res no era impossible i que amb un poc d'esforç, ganes i il·lusió podria aconseguir qualsevol cosa i que la vida em seria més fàcil.

Aquell viatge va ser en un moment especial en la meua vida: era el darrer any d'institut, els companys passaven de mi i pràcticament vaig estar a soles tot el viatge però aquesta situació que haguera enfonsat a qualsevol, em va donar forces per creure en mi mateixa i per marcar-me uns objectius. Després d'aquell viatge va ser quan va començar la meua "etapa autista", com a mi m'agrada anomenar-la, ja que vaig deixar de relacionar-me amb aquells que d'alguna manera em menyspreaven i vaig començar també a ser més selectiva amb les amistats.

Tracte de descriure amb paraules qué va significar per a mi aquella estada a París i no sé si ho faig bé, però sé que és un lloc molt important, que em fa sentir coses i que aquesta vegada aniré amb gent que és molt important per a mi, amb aquelles persones són una part força important en la meua vida.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Jesucristo Superstar


Digue'm conservadora però hi ha coses que no puc entendre. Resulta que diumenge vaig anar amb uns amics a veure el musical Jesucristo Superstar i no és que jo esperara trobar-me a Camilo Sesto fent aquella interpretació sublim de Jesucrist, però tampoc esperava el que em vaig trobar. Per una part, el que més em va soprendre és el canvi radical en la lletra: sembla una adaptació políticament correcta d'un text que potser deia massa coses. En la versió anterior podies entendre que el malestar de Judes amb Jesús venia donat per un "canvi de plans" en la revolta que havien planejat que va passar de ser una mena de moviment social d'alliverament del poble jueu dels romans, a un moviment de caire religiòs. En la versió anterior queda molt clar aquest malentés per part de Judes i es pot entendre millor les seues reaccions posteriors. En la versió actual no entens perquè Judes es comporta com ho fa si no recorres als teus coneixements de religió. S'evita constantment la paraula "revolución" i es canvien paraules per altres que poden semblar més senzilles però que fan de la versificació un element complicat.

Aquesta mena d'actualització de la lletra pot respondre a diversos factors: assumptes amb el copyright de la versió anterior, un intent per canviar allò que ja s'ha fet i no repetir-se o tractar d'apropar la traducció al text original en anglés. Si el problema està en el primer punt, no es pot dir res al respecte però en els dos darrers sí: molta gent coneix aquest musical ja que va ser un referent de revolta quan es va estrenar per primera vegada i l'espectador espera escoltar aquelles cançons colpidores que quan les va escoltar per primera vegada li van fer pensar. Ara l'espectador es troba amb unes lletres molt diferents que no responen a l'esperit aquell sino que es tornen molt "light", la força de les paraules de la primera traducció de l'obra es perden en rodejos.

Pel que fa la posada en escena i els actors he de dir que el muntatge és excel·lent execpte en dos moments: el rei Herodes en aquest muntatge és una mena de mag payaso que resulta un poc absurd i que distrau amb els trucs de magia i l'altre moment és la incomprensible actuació en un dels moments en els quals Jesús està patint, una mena de concert rock sense sentit. Però llevant aquestes dues excepcions, la resta és molt correcte: podem trobar unes veus incribles entre les quals està Sandra d'OT que fa el seu paper molt bé i com no l'actor que interpreta a Jesús que és impressionant com també ho són la resta.

En conclussió, si no hagueren canviat tant la lletra seria el muntatge perfecte: colpidor i impressionant, no debades és la millor ópera rock de la història!!!!!!!

divendres, 26 de setembre del 2008

Les coses de la tecnologia!!!

En un post anterior vaig posar unes cançons que són molt especials per a mi i ara resulta que el lloc web d'on les vaig traure ha modificat nosequina cosa i ja no es poden veure. Aquestes són les grandeses de les noves tecnologies, que no paren de fer coses noves i ens deixen a mitges!!!
Doncs res, ací deixe una que no vull perdre i més endavant intentaré recuperar la resta...

Salut i bona música!!!!!!!!!!!