Jesucristo Superstar

Digue'm conservadora però hi ha coses que no puc entendre. Resulta que diumenge vaig anar amb uns amics a veure el musical Jesucristo Superstar i no és que jo esperara trobar-me a Camilo Sesto fent aquella interpretació sublim de Jesucrist, però tampoc esperava el que em vaig trobar. Per una part, el que més em va soprendre és el canvi radical en la lletra: sembla una adaptació políticament correcta d'un text que potser deia massa coses. En la versió anterior podies entendre que el malestar de Judes amb Jesús venia donat per un "canvi de plans" en la revolta que havien planejat que va passar de ser una mena de moviment social d'alliverament del poble jueu dels romans, a un moviment de caire religiòs. En la versió anterior queda molt clar aquest malentés per part de Judes i es pot entendre millor les seues reaccions posteriors. En la versió actual no entens perquè Judes es comporta com ho fa si no recorres als teus coneixements de religió. S'evita constantment la paraula "revolución" i es canvien paraules per altres que poden semblar més senzilles però que fan de la versificació un element complicat.

Aquesta mena d'actualització de la lletra pot respondre a diversos factors: assumptes amb el copyright de la versió anterior, un intent per canviar allò que ja s'ha fet i no repetir-se o tractar d'apropar la traducció al text original en anglés. Si el problema està en el primer punt, no es pot dir res al respecte però en els dos darrers sí: molta gent coneix aquest musical ja que va ser un referent de revolta quan es va estrenar per primera vegada i l'espectador espera escoltar aquelles cançons colpidores que quan les va escoltar per primera vegada li van fer pensar. Ara l'espectador es troba amb unes lletres molt diferents que no responen a l'esperit aquell sino que es tornen molt "light", la força de les paraules de la primera traducció de l'obra es perden en rodejos.

Pel que fa la posada en escena i els actors he de dir que el muntatge és excel·lent execpte en dos moments: el rei Herodes en aquest muntatge és una mena de mag payaso que resulta un poc absurd i que distrau amb els trucs de magia i l'altre moment és la incomprensible actuació en un dels moments en els quals Jesús està patint, una mena de concert rock sense sentit. Però llevant aquestes dues excepcions, la resta és molt correcte: podem trobar unes veus incribles entre les quals està Sandra d'OT que fa el seu paper molt bé i com no l'actor que interpreta a Jesús que és impressionant com també ho són la resta.

En conclussió, si no hagueren canviat tant la lletra seria el muntatge perfecte: colpidor i impressionant, no debades és la millor ópera rock de la història!!!!!!!