Noves tecnologies

Estic tan impressionada amb les noves tecnologies que havia de fer un post especial per a elles!!!

Fins fa poc, em meravellava la idea de fer fotografies i que no fora necessari tindre-les impresses en paper per veure-les i que en el moment es puguera veure, a la mateixa càmera, si has eixit bé o malament, si has tancat els ulls o no i tens l'opció d'esborrar la foto i tornar-la a fer!! Ara això em sembla el més normal del món. Allò que m'ha deixat més sorpresa justament hui és que amb un aparellet de res, puc passar informació via bluetooth al meu ordinador!!! Aquest aparell és una mena de memòria USB, que tots coneguem, però que fa de port per al bluetooth i es poden transferir tota mena de dades per aquest mitjà!! Per a mi açò és una gran novetat i, de fet, he estat "jugant" amb aquesta "coseta". Com dirien al meu poble: "una gràcia, xe!!"

P.D: La foto està feta amb el mòvil i passada a l'ordinador amb el bluetooth USB!! No és genial?

Mai no plou per sempre

Saps quan escoltes una frase i es queda grabada al teu cap i aquest la trau quan la necessites i no recordes on has escoltat eixa frase però, mira, ahí la tens i surt quan més falta fa i et serveix per veure la vida d’una altra manera?
Doncs aquesta frase és una d’eixes. Vaig escoltar-la en castellà en una pel·licula. La frase és: “No llueve eternamente”. Qui siga un poc gòtic o heavy o simplement cinèfil empedernit sap de quina pel·licula estic parlant... Ho haveu encertat: The Crow (El cuervo). És una de les millors pel·licules que he vist. És violenta i a l’hora romàntica, és possible i impossible. Et fa que dubtes de la força de les persones fins i tot després de mortes i en com defensem allò que ens importa amb totes les nostres energies.
Pel que fa la frase, et fa pensar: en realitat no pot ploure per sempre, arriba un moment en que para i surt el sol, no? Doncs en la vida passa igual: pot ser hi ha moments en els quals sentim que el món ens caurà a sobre i que els problemes que tenim no es solucionaràn mai, però, en realitat, un bon dia, surt el sol i trobes solucions a totes aquelles coses que et turmentaven.
Les coses arriben quan menys les esperes, així que no paga la pena esperar res, si han de vindre, vindràn, i si plou molt, ens posarem a cobert amb algun amic/a que ens escolte, ens done suport, ens suporte i ens done afecte.

Virtuosisme

Molta gent pensa que tocar un intrument és relativament fàcil; que amb els de corda és suficient amb saber les posicions dels dits i passar l'arc per les cordes, i amb els de vent cal aprendre a "bufar" i quina tecla apretar en cada moment. Bó, pot ser aquestes coses són una base mínima del fet de tocar un instrument, però queden molt lluny de la pràctica normal i molt més lluny encara del virtuosisme. Els instrumentistes que es prenen el fet de fer música com una feina com una altra, adquirixen un domini del seu instrument tan gran, que arriba un moment en que poden adaptar qualsevol obra al seu instrument. Ací tenim una prova: al video, fixeu-vos que el violinista, Vengerov, toca una melodia que el contrabaixista Patkoló repeteix, en la tesitura del contrabaix. No mireu l'orquestra ni el públic, fixeu la vostra atenció en les mans del contrabaixista: puc garantir que no és gens fàcil tocar on ell ho fa, crec que no hi ha nom per a les possicions que utilitza, i menys quan toca per harmònics (sense pressió a les cordes), cosa que també fa el violinista. Mireu-ho detingudament i expliqueu-me quina cara teniu quan acaba el video!!!!

Match d'improvisació

En aquest nou post us parlaré dels match d'improvisació. Us preguntareu que punyetes és aquesta cosa, no? Doncs jo ho explique: el match és com un partit de futbol, bàsquet, handbol, etc, però de teatre. Hi ha dos equips formats per actors que jugaran tot el match, també hi ha un àrbitre que s'encarrega de "pitar" el partit. La figura de l'àrbitre és molt important: després de triar quin equip començarà les improvisacions, es trau una targeta en la qual posa el tema o títol de la improvisació, la categoria (mímica, amb un idioma inventat, en valencià, sense fronteres), el nombre de jugadors que participaràn i el tipus de improvisació (mixta: jugadors dels dos equips; comparada: primer actua un equip i després l'altre; seguida: comença un equip i quan pita l'àrbitre l'altre equip ha de seguir des del punt que els altres han deixat l'escena). Quan l'àrbitre torna a pitar, comença el show!! Pot eixir qualsevol cosa ja que els jugadors desconeixen el contingut de les targetes fins que les llig l'àrbitre al partit. Després és el públic qui vota quin equip els ha agradat més i qui guanya, suma un punt. Al final guanya aquell equip que més punts acumule.
Aquest tipus de teatre l'he vist fer i es fa a l'escola de teatre d'Aldaia, EMTA, on fins i tot tenen formada una Lliga d'improvisació en la qual cada vegada participen més equips i augmenta el nivell de les improvisacions.
He cercat a la xarxa videos de match i només he trobat aquest de Buenos Aires.
Us informe que la lliga d'Aldaia ja està en marxa: tots els dissabtes a les 20h al teatre del Mercat, costa 3 euros, però paga la pena!!!

Nous projectes

En aquest bloc us he parlat dels concerts de la Jove Orquestra d'Alaquàs, dels nostres projectes i inquietuds. Ara estem muntant un concert de Corelli i el segón moviment, de la simfonia número 9 "Del nou món" de Dvorak. Són dues obres prou complicades i estem treballant de valent. Ja us contaré com va la cosa.

Ara, del que volia parlar és dels projectes de la Banda Simfònica de la Unió Musical d'Alaquàs, de la qual també forme part. El proper concert d'aquesta formació serà un gran espectacle ja que estem muntant diferents bandes sonores i el que volem fer és que, mentre toquem, es projecten imatges de les pel·licules. Aquest tipus de muntatge no és nou, ja ho ha fet la Banda Juvenil amb obres de Disney i la simfònica ho vam fer amb una selecció de la banda sonora de El Senyor dels Anells. La novetat d'aquest muntatge és que no només serà una pel·licula, sinò cinc!! Tocarem: El fantasma de la Ópera, Robin Hood, Piratas del Caribe , James Bond i La vida es bella. Ja hem grabat dues d'aquestes obres per tindre una referència de temps i el que ens queda per fer és probar a simultanejar la música amb les imatges.

Només em resta convidar-vos: serà el dia 26 de febrer al Castell d'Alaquàs. Ja us confirmaré l'hora!!!

P.D: La foto és del Certamen d'Altea, certamen que no vam guanyar oficialment però sí moralment!!

Sant Francesc de Paula

Fa temps que treballe en un projecte i crec que no us he parlat d'ell: enguany es commemora el Vé Centenari de la Mort de Sant Francesc de Paula, patrò d'Alaquàs i es van a dur a terme diferents activiats culturals entre les quals es troba una exposició d'objectes relacionats amb el Sant que aportaran els ciutadans del poble que siguen membres de l'Orde mínima seglar i de la qual, encara que no m'agrada dir-ho així, jo m'encarregue del comissariat de la dita exposició. Val, pot ser no teniu ni idea de qué estic parlant, no? Doncs ho explique:

Sant Francesc de Paula ( Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 es va formar un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470 la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula marxa a França per orde del Papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allà desenvolupa una tasca diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'aquesta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins 1493. Fins la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'incoen processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.
Sant Francesc va ser home, si no culte, almenys format, de notable influència, amb una gran fama pels seus miracles, que va dedicar la seua vida a l'oració i, sobretot, a la caritat. Va fer d'aquesta Virtut la seua principal norma de vida, i va establir-la com a regla fonamental de la seua Orde. La insígnia o emblema dels Mínims fa menció a això. Sol ser una espècie de sol on figura la paraula "CHARITAS". Deia ser el més xicotet i humil dels hòmens, per això dona com a nom a la seua Congregació: dels "Mínims". Té tal predicament que, ja en vida, s'estenen els convents de la seua nova Orde per Itàlia, França Alemanya, Espanya i Hispanoamèrica, de mà dels espanyols. Va fundar les dos ordes religiosos usuals: la Primera d'hòmens, i la Segona la de dones. Però a més instituïx una Tercera Orde, els Terciaris, copiada després per altres Congregacions. Esta Orde Tercera, amb normes per a la vida quotidiana de seglars que volent seguir les seues ensenyances, decidixen fer-ho sense abandonar la vida familiar i civil, i sense haver d'ingressar en un convent.

Aquesta és en resum, la vida de Sant Francesc i la història de la creació de l'orde dels mínims. Pot ser no us interesse la cosa, però el fet d'organitzar una exposició és una tasca que no havia fet mai i un projecte que espere que tinga èxit. Ja uns aniré informant!!!!

La Fira de Frankfurt

Al mes d'octubre de 2007 es va celebrar la Fira de Frankfurt, un esdeveniment cultural on es presenta la producció literària de diferents cultures europees. Enguany, la cultura convidada a questa fira va ser la catalana, van acudir-hi molts escriptors a promocionar la seua obra i es va fer un video de presentació per part d'alguns escriptors catalans de la literatura que ells fan. El discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, que sempre el fa la cultura convidada, va ser encomanat a Quim Monzó. Aquest discurs va ser un dels més originals d'aquell dia i, pot ser, de la història dels discursos. És una mena de dir tot el que volia dir, o el que es podia dir, d'una manera amena, irònica i aparentment innocent. Aquest discurs va crear certes reaccions en els escriptors catalans que no dubten en lloar la mestria de Monzó.

Des d'aquest post només em resta donar les gràcies a la professora M.J Cuenca, ja que gràcies al mòdul de comentari de text, podrem gaudir d'aquest discurs des de dins!!

Noves sensacions, noves cançons

Sempre és emocionant descobrir noves coses i més quan aquestes no són tan noves. M'explique: jo havia sentit parlar d'un cantautor amb el qual tocava una companya de l'orquestra però, quan començaven a fer cançons junts i a fer concerts, no estava receptiva a aquest tipus de música. Però per sort les coses canvien i fa relativament poc he redescobert aquest tresor que tenia tan proper i que no me n'havia adonat de la seua presència. Aquest tresor es diu Pau Alabajos i els músics furtius. Pau és un company de facultat d'una promoció anterior a la meua. No el coneixia però gràcies a Laura, la violinista que toca amb ell que és companya de l'orquestra i una de les millors violinistes que conec, vaig poder parlar un poc amb Pau i em va resultar un xic encantador. En tornar a escoltar algunes de les seues cançons em vaig adonar del que m'estava perdent. Les seues cançons parlen de tot: amor, problemes socials... Però encara em queda molt per descobrir!
Volia compartir aquesta troballa amb vosaltres i aquesta és la millor manera de fer-ho, així que us deixe un video per que us comence a picar la curiositat. Una abraçada als "empauats"!!

P.d: Aquest concert va ser a la Facultat de Filologia, Campus de Blasco Ibañez, Universitat de València.

Reflexionar

Ara que les festes han passat i la resaca ja ens deixa pensar, pot ser és el moment de fer una ullada a l'any que ens ha deixat i veure quines coses no volem tornar a fer i quines han estat els grans éxits del 2007. Molta gent pensa que aquestes coses cal reflexionar-les abans de començar l'any però, com en les grans obres de la literatura, la distància temporal fa veure més clarament allò bo i no tan bo de la nostra vida. Mirem cap enrere, observem les nostres actituds envers els demés i les dels altres envers nosaltres i pensem com dur endavant el 2008 millorant aquells aspectes poc possitius que en algun moment ens han fet sentir malament o incòmodes amb nosaltres i despres, pensem que aquest any és com una mena de llibre en blanc que escriurem a poc a poc, dia a dia amb la millor caligrafia possible.