Sant Francesc: recta final!

Com ja he comentat en altres posts, enguany m'encarregue de preparar una exposició sobre Sant Francesc de Paula i l'Orde Mínima Seglar a Alaquàs.

Allò que semblava una feina relativament fàcil sobre el paper, ha esdevingut un treball de camp prou dur, d'anar casa per casa a demanar objectes per poder fer una exposició senzilla però no cutre.

He d'agraïr les facilitats que m'ha donat tant l'Ajuntament com la direcció del Castell d'Alaquàs i també la inestimable col·laboració de Chari i Mati que han fet un paper molt important de relacions públiques. Sense elles aquesta exposició hauria estat un desastre.

Des d'ací us convide a la inauguració: serà el diumenge 6 d'abril a les 13h en la sala 28 de febrer del Castell d'Alaquàs.

Ha estat una feina molt dura però crec que el resultat paga la pena!!

Una història, un pensament

El sol despuntava per l’horitzó i les primeres llums arribaven al poble, mandroses, com si no vulgueren eixir. Tot ho vaig veure des del balcó de la meua habitació. Va ser una nit de llum tènue, bolígraf i paper. Una d’aquelles nits en les que les paraules m’envolten, plenen el meu cap i poseeixen la meua mà amb una activitat tan frenètica que no deixen espai al descans. Saps que em pasen aquestes coses de tant en tant i més quan estic lluny de casa, quan estic lluny de tu.
Vaig escriure tantes coses! No sé si mai t’he contat aquesta sensació: sol arribar per la nit, prou tard, sense avisar. De sobte una frase no em deixa dormir; una frase que colpeja la meua ment creant imatges que han de ser plasmades al paper, unes històries que no es poden quedar sense escriure. Comencen a rondar i fan que dormir siga una tasca impossible, així que m’he d’alaçar i començar a escriure. La sensació física d’açò és molt dificil de descriure: és una mena d’embotament al cap, com si el cervell es saturara de sobte i s’haguera de buidar d’alguna manera. Crec que en eixos moments no veig qué escric, només deixe anar la ma i ella a soles descriu les imatges que genera el meu cap.
Ja havia eixit el sol i la llum es reflexava a la mar creant una estora durada que, a poc a poc es feia més gran. Vaig seure al llit amb tots els meus papers nocturs i els vaig començar a llegir. Parlaven de tot, parlaven de tu. Un dels darrers que vaig llegir deia: “Si et trobe a faltar quan estàs prop, com no t’he de trobar a faltar ara que ets tan lluny?” I la son es va apoderar del meu cos.

El dia de Pasqua...

Ahir i avui son dies de mones, coques d'anous amb panses, corda i catxirulo. Ahir va ser dia d'estrenar sabates, més conegudes com "pasqüeres" i d'anar al camp a dinar o a berenar. Abans, em conten els meus pares, que en les colles d'amics es demanaven els xics a les xiques si volien ser les seues pasqüeres i tenien una relació que o durava la pasqua o, en alguns casos, tota la vida. Era el moment perfecte per declarar-se. És un fet molt normal ja que el dia 21 va entar oficialment la primavera i, com tots saveu "la primavera la sang altera"!! Ara no està de moda alló dels pasqüeros, però és indiscutible que els estudiant tenim una setmana per davant per enllestir treballs i moltes hores per gaudir d'elles amb els amics...

El dia de Pasqua

Pepico plorava

perque el catxirulo

no se li empinava

La tarara sí

la tarara no

la tarara mare

que la balle jo!!

Setmana Santa de resaca

Avuí és Dijous Sant, dia en el que conmemora el Sant Sopar, moment en el qual Jesucrist va instaurar l'eucaristia repartint el pa i el vi entre els seus deixebles.

Avuí és dijous 20 de març, el dia de després de Sant Josep dia en el qual es cremen les falles i els fallers començen a pensar en les falles del 2009.

Enguany ha coincidit la Setmana Santa amb les Falles i molts s'han plantejat la compatibilitat d'aquestes dues festivitats y celebracions. Al meu poble no hi ha hagut cap problema: les falles han estat els sues dies i després, es duran a terme les celebracions religioses. El que em plantege és com es resoldrà aquestra avinentesa en llocs on es realitzen processons tots els dies de Setmana Santa. Ara sí que el director i els guionistes de Mision Imposible podrien haver encertat amb aquelles imatges de falleres i natzarens junts cremant sants com si foren falles!!

El que passa és que tenim tantes festes i tradicions que, quan passen aquestes coses d'unió de dates un té el cor com dividit. Però hi ha temps per a tot!!!!

Nota: El quadre de la imatge és Los Nazarenos de Sorolla.

Falles Folles

És innegable. Des de fa una setmana escoltem al carrer l'internimable seguit de pum, pim, pffffffpum, pinyauuuun, i el més internacional de tots els coets, PEIM, el masclet. Hui, mentre veia un fragment de l'ofrena per Punt2 (m'estalviaré valoracions) he escoltat que les falles de valència donen un premi a una investigació que tracte sobre les falles. És interessant sobre tot perquè es pot fer un estudi ben interessant per donar compte de tots els rituals i les seues petites diferències entre comissions falleres i com es regeixen per un órgan superior que marca les normes fins i tot del vestir o de comportar-se.

Aquest migdia pensava, mentre passaven per baix de casa falles acompanyades per músics (ànim companys!!!) que encara queden 3 dies de festa i la resaca del 20. Pensava també en que, encara que sempre hi haurà el xiquet de torn que et tira el coetet als peus i se'n riu i els majorets, "petardets", que també ho fan, paga la pena fer una ullada a l'ambient de falles, per trobar-se amb la gent, per gaudir de la festa en el carrer, si és possible amb els amics, per veure amb els propis ulls la grandiositat dels monuments que tothom qualifica com obres d'art, que pot ser ho són i per comprovar allò de la paradoxa de l'observador...

Salvem Eurovisió?

Dissabte passat es va emetre el programa "Salvemos Eurovision" a TVE1, l'objectiu del qual era triar quina cançò representarà a Espanya al certamen musical europeu. És cert que la qualitat d'aquestes cançons va deixar els espectadors amb una cara de sorpresa, però també és cert que des del "La la la" de Masiel, Espanya no ha alçat el cap en aquest concurs. Vam veure una esperança amb Rosa i l' "Europe is living a celebration" però en quedar setena molts opinaren que hauria d'haver anat Bisbal amb el "Corazón latino".

La gran sorpresa d'enguany ha estat el triomf de Rodolfo Chikiliquatre amb el "Chiki chiki". El que va començar com un gag en el programa de Buenafuente (la Sexta) i una candidatura en plan "a veure que passa", ha acabat en l'elecció popular d'aquesta cançò per que ens represente al concurs europeu.

Hi ha moltes opinions sobre aquest esdeveniment que bàsicament es resumeixen en dues: els que opinen que la cultura i l'educació d'aquest país cada vegada van a pitjor i que la gent no té cap criteri a l'hora de triar aquest tipus de creació representativa, i els que opinen que aquesta és una mena de protesta davant un concurs europeu que cada vegada té menys d'europeu i més d'"amiguisme interestatal" ja que, és molt evident que hi ha països que es donen les màximes puntuacions entre ells independentment de la qualitat de les cançons que presenten, i per això, com té igual la qualitat de les nostres cançons, enguany presentem el "Chiki chiki" i així, si més no, fem unes rises!!!

Eleccions

Diumenge es van celebrar les eleccions generals amb una àmplia participació (segons diuen els mitjans). Va ser una jornada sense gaires incidents (segons diuen els mitjans) i en la qual, després del recompte de vots, es va consolidar un clar bipartidisme (sempre, segons diuen els mitjans). La qüestió és que els dos partits majoritaris van rebre gran part del suport dels votants i la resta es van quedar un poc "tocats" a excepció dels partits nacionalistes com Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc que van ampliar la seua representació. Com cap partit dels majoritaris van obtindre la majoria absoluta, el partit amb més escons, el PSOE, ha de començar un periode de pactes per poder establir-se i restar una legislatura més al govern.

Ara sols ens resta esperar a veure que fan amb els pactes i amb els quatre anys de legislatura. Cal estar atents.

Dins l'abisme

Les petjades que vas deixar en anar-te’n, tenen les ales trencades,
Trencades pel pas del temps i l’absència,
Absència que note cada dia més, com un fred intens,
Intens com el color del cel abans de la plutja,
Plutja que cau sobre el meu cap inconscient,
Inconcient per creure que tornaràs algún dia,
Dia incert de la teua tornada,
Tornada impossible farcida de dubtes,
Dubtes implacables que no em deixen pensar,
Pensar en tu i en el teu retorn, absurd,
Absurd com tindre esperances en un miratge,
Miratge de somnis, farcit de records,
Records de petjades amb ales trencades,
Trencades pel pas del temps i l’absència,
Absència que note cada dia més, com un fred intens,
Intens com el color del cel abans de la plutja,
Plutja que cau sense pietat sobre el meu cap inconscient,
Inconcient per creure que tornaràs algún dia,
Dia incert de la teua tornada,
Tornada impossible farcida de dubtes,
Dubtes implacables que no em deixen pensar,
Pensar en tu i en el teu retorn, absurd,
Absurd com tindre esperances en un miratge,
Miratge de somnis, farcit de records,
Records de petjades amb ales trencades,
...